La batalla de la nostra vida

Lúcid i clarivident l'article de Toni Soler (La batalla de la nostra vida. ARA 26/04/2026) https://www.ara.cat/opinio/batalla-nostra-vida_129_5718794.html 
Uns fragments remarcables:
La situació d’emergència que viu el català ha contribuït a visualitzar els riscos d’un model econòmic, polític i cultural que, de forma gradual però constant, ens desarrela, ens dilueix i ens empobreix com a comunitat.
Diu Òscar Andreu: “El bilingüisme social és una trampa dels qui t’exigeixen que siguis bilingüe per ells puguin continuar sent monolingües”.
La llengua ha de ser la batalla de la nostra vida.
I la lluita per la llengua serà el gran repte de les noves fornades de ciutadans. Un desafiament titànic i amarat d’història, perquè en aquest país s’hi parla català des de fa un mil·lenni, i ha estat la llengua la que ens ha forjat com a territori i com a país.
Tot depèn de la fermesa dels uns, l’empatia dels altres, i d’unes polítiques tan exigents amb la llengua pròpia com ho són en tots els països del nostre entorn.
En aquest estat de coses, i amb un escarransit 33% de la població catalana que té el català com a llengua habiutal, declaracions com les de la Celeste, una dona argentina que el 2022 va voler aprendre l'idioma doncs assegura que això li permet gaudir més la cultura d'aquí, són reconfortannts, un veritable bàlsam: 
"Vaig decidir aprendre català per respecte al lloc on he decidit viure i, una mica, per amor".