S'entrvisten persones que han troba refugi en esglésies d'aqeusts tipus fugint de les drogues, les depressions, la pobresa i el desempar.
Un espectacle majúscul i fins i tot esperpèntic en alguns moments. Res a veure amb les pràctiques habituals que coneixíem fins ara. Els nous pastors garanteixen l'espectacle i fan d'intermediaris amb Déu. Demanen les corresponents donacions a la causa (s'aconsella aportar un 10% dels ingressos), això sí. Dieu-me malpensat però a cap dels pastors li compraria un cotxe de segona mà.
En resum, un molt bon reporttge sobre l'auge de les esglésies evangèliques a Catalunya i com algunes són una peça clau en el gir ultraconservador global.
Tanta necessitat d'autoajuda no pot ser bona per a la salut. Ai si Karl Marx aixequès el cap!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú