Va de castells… i de govindes

Podeu veure l'últim documental fet a Kosmos Studios. Rodat en anglès, mostra la visió d'un londinenc sobre l'últim Concurs de Castells de Tarragona. 'Al Cim - Catalan towers'.
El documental segueix, des de dins i en exclusiva, l'edició del 2022 del Concurs de Tarragona, l'esdeveniment que se celebra cada dos anys i és el més important del món casteller. Totes les colles esperen fer la millor actuació, però només una pot guanyar i coronar-se campiona. https://3cat.cat/3cat/al-cim/video/6301881/
La tradició d'enfilar-se uns damunt dels altres no és exclusiva de Catalunya. En altres països a milers de quilòmetres d'aquí també compten amb altres expressions de construccions humanes de gran consideració. Algunes les trobem a l'índia, al Marroc i a Tailàndia.
Dels que en tenim més coneixement a casa nostra són els govindes, a l'Índia. Les construccions govindes es basteixen a partir de diferents bases, equiparables als folres, manilles i puntals dels castells, i a dalt de tot s'hi desplega un pilar. Són construccions que, a més, sorprenen per la rapidesa amb què les completen.
Les principals colles –anomenades pathak– estan formades exclusivament per homes. Per contra, també hi ha colles exclusivament femenines. Per altra banda, el percentatge de caigudes dels govindes és molt superior que en els castells. Una peculiaritat, per tant, és que en algunes places l'enxaneta va lligat amb una corda.
Ho llegeixo a la premsa castellera digital: amb motiu de la seva gira a Catalunya: els govindes han creat la primera colla mixta, un fet realment revolucionari en la seva activitat. Ara són a Vilafranca del Penedès convidats pels Castellers de Vilafranca. És la quarta vegada que visiten Catalunya.
Els Castellers de Vilafranca van viatjar a Bombai el 2011, on a més de realitzar-hi la millor actuació internacional amb el 3de9f, el 4de8 amb l’agulla, la torre de 8 amb folre i el pilar de 5, van establir uns forts lligams amb membres de diverses colles de govindes.
Els de Cal Figarot no descarten poder tornar algun any a aixecar els seus castells a l’Índia.
Força ,equilibri, valor i seny… sigui on sigui!

Diacritics

Ara fa 8 anys, l' @iec eliminava la majoria d'accents diacrítics de la llengua catalana.
Una setmana més tard, l'actriu @oldadou ens delectava amb aquesta meravella musical. La tornem a viralitzar plegats? "Com sabem si una dona dona la mà? La neta és neta?" 

Ai, ai, ai els diacrítics!  https://x.com/_catseries/status/1840783309728550969

Mesurar el temps - Paraules d’amor

Quan el 2021 al Festival de Venècia Roberto Benigni va rebre el Lleó d'Or per la seva trajectòria, va dedicar tot el discurs a la seva parella, l'actriu Nicoletta Braschi, amb qui ha fet pel·lícules com La vida és bella, Pinotxo, Sota el pes de la llei, El tigre i la neu, entre tantes d'altres.
«Només conec una forma de mesurar el temps: amb tu i sense tu» «Si hi ha hagut alguna cosa bella i bona a la meva vida, sempre ha estat travessada per la teva llum».
L’agraïment de Patrick Radden Keefe, autor del llibre No diguis res (Periscopi, 2020), una història real de violència i memòria a Irlanda del Nord, també és memorable: “El meu agraïment més profund a la Justyna, preciosa i intel·ligent. Fa vint anys que ens vam conèixer, però no passa un sol dia sense que recordi la sort que tinc de compartir la meva vida amb ella”.
Amén

El món segons Mafalda

Mafalda sorgeix d'un conflicte, d'una contradicció. De petit t'ensenyen coses que no s'han de fer perquè estan mal fetes i fan mal però resulta que els adults fan totes aquestes coses prohIbides. Aquí neix el conflicte. ¿Per què els grans no fan el que ensenyen? (Cartorze, 30/9/2024).
Mafalda ens acompanya des de 1964, amb les seves contradiccions vitals i universals.
Va néixer com un encàrrec publicitari que va fracassar i Umberto Eco la va portar a Europa.
Mafalda no és una vinyeta, és una filosofía de vida. Per molts anys!

Duran ( i) LLeida

Llegeixo a VilaWeb que després de Jordi Pujol, Salvador Illa recupera també Duran i Lleida i que serà una reunió a porta tancada que forma part de la ronda que Illa manté amb diversos líders polítics. Una recepció anunciada a so de bombo i platerets, perquè se n’enteri tothom, vaja. I em pregunto quina altra toia deu tenir a la llista d’espera el president Illa.
Em provoca una certa sorpresa però la veritat és que no m’estranya. Encaixa perfectament en aquesta manera de governar que vol ser “acollidora”, d’ordre i seny, al servei de tots els catalans i que no qüestiona l’ordre establert.
A l’editorial d’avui de VilaWeb en Partal es despatxa a gust. Ve a dir que després de l’1 d'octubre, tot allò substancial que passa en aquest país té relació amb aquell dia. I traure a passejar Duran i Lleida un primer d'octubre no és sinó una manera de mostrar en públic la por que tenen de la Catalunya que ja no entenen.
No cal patir que el tenim ben col·locat. Duran Lleida és president de la patronal de supermercats espanyola i conseller de la filial d'Aena al Brasil, poca broma.
Duran va fer, des de CiU, tant com va saber i va poder per impedir la independència de Catalunya. Va arrossegar riu avall la carrera política pròpia i les sigles d’un partit històric, Unió Democràtica de Catalunya.
És un demòcrata cristià de cap a peus que ha passat de ser un catalanista moderat a justificar l’aplicació del 155. De ser el possible successor de Jordi Pujol a votar el PSC-PSOE.
Em pregunto, fent un salt temporal considerable, què hagués passat als amfiteatres romans amb els pobres lleons si, en lloc d’haver-se-les de tenir amb cristians porucs i famèlics, s’haguessin hagut d’encarar amb demòcrates cristians com en Duran Lleida -la i ja fa temps que l’ha fet caure-. 

Pobres lleons!