Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

27 de novembre del 2023

Napoleó tenia 100 soldats… com a mínim!

Ahir vaig veure el film Napoleón de Ridley Scott, el director de la fantàstica Blade Runner i de les no tan fantàstiques Alien i Gladiator.
Personatge immens el tal Napoleó, tot ell desmesura. Va anar ascendint des del seu allistament a les forces de la Revolució Francesa com a oficial de baix rang fins a tornar-se el despietat emperador de tot França. L'implacable i ambiciós combatent entrarà en conteses constants amb la resta d'Europa.
Napoleón és un espectacle ple d'èpica i acció. Ridley Scott reinstaura la grandiositat del cinema bèl·lic. Sobresurt en la posada en escena a l'estil clàssic de les batalles. Cal destacar una atenció al vessant més físic i visceral del combat.
El retrat de Napoleó que ofereix Ridley Scott combina el que seria una inevitable fascinació per aquesta figura de poder absolut en l'Europa amb una certa desmitificació de la seva aura a través de detalls de la vida íntima amb Josefina i dels errors en les últimes campanyes.
L'últim pla és un cartell amb el nombre de morts (uns 3 milions!) en les batalles (61) que va comandar.
Al programa radiofònic “En guàrdia” de l’Enric Calpena es fa una aproximació molt bona a la figura de Napoleó. https://www.ccma.cat/3cat/napoleo-bonaparte/audio/1119239/ 
En qualsevol cas, i sens dubte, Napoleó teni a més de 100 soldats. De debò debò!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada