1- Les eleccions d’avui seran qualsevol cosa menys la festa de la democràcia. El meu també serà un vot trist per una democràcia sana i completa que no tenim. Un vot de descart en una partida on hi ha massa 8 i 9 i cartes que no lliguen. Però cal anar a votar.
2- David Fernàndez, periodista i activista social, dibuixa tres possibles escenaris: diumenge al vespre sabrem si a Catalunya ens espera un cicle tropical (governabilitat PSOE-Sumar), un cicle tòrrid (bloc d’estat PP-PSOE) o un cicle roent (PP-Vox).
Si avui s'imposa el tàndem PP-Vox haurem de tornar a l'esperit resistencial de l'antifranquisme. Salvant les distàncies -ara tenim institucions-, si toca tornar a l'esperit de la resistència, caldrà buscar les bases en gent com Josep Benet, que va ser clau en l'impuls d'una idea de país que unís catalanisme amb clsasses populars, i la seva generació. (PP-Vox i l'entesa dels Catalans. Ignasi Aragay, ARA 23/7/2023).
Al meu entendre cap dels escenaris serà satisfactori pel nostre país i difícilment cap força política de matriu catalana serà decisiva o influirà significativament en la governabilitat de l’estat.
3- Com a país tenim els problemes que Catalunya tenia a l'època de Cambó, que no només no s’han resolt sinó que s’han agreujat el darrer segle, i això malgrat els darrers anys de democràcia a Espanya. La responsabilitat del successius governs socialistes és aclaparadora.
4- La filòsofa Fina Birulés publica ‘Hannah Arendt: el món en joc’, en què repensa i actualitza reflexions sobre els temps foscos i el sentit de la política. Deixa anar una reflexió contundent i demolidora: “Amb el pretext que tothom té dret a la seva pròpia opinió, se substitueixen els fets per opinions”.
5- Mai com ara havíem patit una campanya electoral tan poc sensata, tan tòxica, tan farcida de mentides, mitges veritats i impostures… Vergonya aliena!
6- En el terreny emocional sovint parlem de “fer net”. És, ni més ni menys, el que ens cal. Fer net per recuperar l’energia positiva que posi el focus en construir, en dissenyar els camins del futur. Però com?
Al meu entendre cap dels escenaris serà satisfactori pel nostre país i difícilment cap força política de matriu catalana serà decisiva o influirà significativament en la governabilitat de l’estat.
3- Com a país tenim els problemes que Catalunya tenia a l'època de Cambó, que no només no s’han resolt sinó que s’han agreujat el darrer segle, i això malgrat els darrers anys de democràcia a Espanya. La responsabilitat del successius governs socialistes és aclaparadora.
4- La filòsofa Fina Birulés publica ‘Hannah Arendt: el món en joc’, en què repensa i actualitza reflexions sobre els temps foscos i el sentit de la política. Deixa anar una reflexió contundent i demolidora: “Amb el pretext que tothom té dret a la seva pròpia opinió, se substitueixen els fets per opinions”.
5- Mai com ara havíem patit una campanya electoral tan poc sensata, tan tòxica, tan farcida de mentides, mitges veritats i impostures… Vergonya aliena!
6- En el terreny emocional sovint parlem de “fer net”. És, ni més ni menys, el que ens cal. Fer net per recuperar l’energia positiva que posi el focus en construir, en dissenyar els camins del futur. Però com?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada