5 de juliol de 2015

3, 4, 5 i 6 de juliol

Dijous 3, preàmbul del Vijazz. Estem de celebracions del fi de curs. Fem d'amfitrions dels nostres col·legues laborals del Garraf i del Baix Penedès (Gran Penedès !). 
Sopem a la Taverna del VINSEUM i, per postres, Enojazz, en el marc del Vijazz, a la Capella. Un enòleg, un musicòleg i tres músics. Amb tres bons vins. Tot ben barrejat, o si més no aquesta era la intenció. 
Els maridatges, tan de moda, no sempre són brillants. Se'n fan a tort i a dret i un té la sensació que de vegades és més la salsa que els cargols.
Vaig tenir la sensació que el saxo, la guitarra i el contrabaix haguessin sonat millor si haguessin operat amb més llibertat i sense l'encorsetament i la rigidesa d'un  maridatge si més no subjectiu i forçat. Sóc del parer que amb uns bons vins i una bona música n'hi hauria d'haver prou. I consti que no és res personal envers cap dels protagonistes. 

Divendres continuem amb les celebracions. Una jubilació de categoria. La MIL es jubila. Una vintena de persones fem pinya a taula. Família i uns quants més -no pas tots, que en té molts d'amics, coneguts i saludats !-
Emotiu, entranyable, de petit format. Molt sentit tot plegat. En petit comitè però quin comitè!
Jubilar una persona no equival, o no hauria d'equivaler  a jubilar la seva obra. De cap de les maneres.

Dissabte, darrera del Vijazz, tenim 3 o 4 adolescents que fan nit a casa. Sempre és una oportunitat que no hem de desaprofitar. Connectes amb una altra dimensió, en bona part desconeguda. El món real de la gent jove, dels nostres fills adolescents que es volen menjar el món -que s'haurien de poder menjar el món- i que viuen amb una altra lògica, ben diferent de la nostra.
A la tarda, al pla de la catedral de Tarragona, jornada castellera. Xiquets de Tarragona, Sants i Castellers de Vilafranca. 3/9, 2/9, 4/9 i P7 del Castellers, de postal. La torre, clavada i monolítica, pura poesia.

Avui diumenge, de matinada, surto amb bicicleta, a pedalar pel mig de les vinyes, per acabar de destil·lar l'alcohol i cremar altres toxines.
Faig de taxista dels adolescents fins a BCN.  I m'arribo a l'institut Guttmann, a Badalona, un centre terapèutic especialitzat en rehabilitacions.
Un bon amic, que el 27 de maig va patir un ictus i li va canviar la vida, es recupera des de dimecres passat a les seves instal·lacions. Passem unes hores plegats, que sempre és reconfortant en aquests casos.
Hagués volgut anar a Badalona pe uns altres motius: per passejar pel passeig marítim i fer un tomb pel pont del Petroli, com vam l'any passat, per d'exemple.

Enfilaré el tram final del cap de setmana canicular, de calorada, prenent ara d'aquí a una estona, unes copes al Vijazz. No hi haurà la gentada d'ahir ni de divendres i això facilitarà la mobilitat. 
Gran pensada el Vijazz. La van encertar de ple en les dates. El primer cap de setmana de juliol la gent té fam d'estiu, de vacances, de música, de festa... de Vijazz. I encara no ha marxat de vacances. L'èxit està assegurat. 


                                          Foto: E. Miralles, editada per M. Cervera