La tragèdia de l'institut Joan Fuster de Barcelona ha evidenciat com som de fràgils i vulnerables, entre moltes d'altres coses. La quimera del risc zero, un altre cop.
La nostra cultura, que persegueix l'absència de dolor i evita el tabú de la mort, ha quedat ben tocada. Una profunda sensació de tristor i perplexitat ens atenalla.
Deia William Shakespeare que allò que no és possible evitar, hem d'acceptar-lo.
I no seré jo qui li esmeni la plana. La força decisiva haurà de sortir de cadascú de nosaltres.
Fa més soroll un arbre que cau que tot un bosc que creix. O no? I sap greu.
La Concepció Poch, persona que en sap un tou d'aquest tema, té un llibre de consulta obligada: Pèrdues i dols. reflexions i eines per identificar-los i afrontar-los. Octaedro, 2013.
El nostre President ha declarat dol demà dia 21 a tot el territori de Catalunya.
No oblidem però que el dol s'acaba quan domina el record del que va ser plaent i alegre, per sobre del més trist i dolorós. El veritable dol, doncs, va per llarg.
La nostra cultura, que persegueix l'absència de dolor i evita el tabú de la mort, ha quedat ben tocada. Una profunda sensació de tristor i perplexitat ens atenalla.
Deia William Shakespeare que allò que no és possible evitar, hem d'acceptar-lo.
I no seré jo qui li esmeni la plana. La força decisiva haurà de sortir de cadascú de nosaltres.
Fa més soroll un arbre que cau que tot un bosc que creix. O no? I sap greu.
La Concepció Poch, persona que en sap un tou d'aquest tema, té un llibre de consulta obligada: Pèrdues i dols. reflexions i eines per identificar-los i afrontar-los. Octaedro, 2013.
El nostre President ha declarat dol demà dia 21 a tot el territori de Catalunya.
No oblidem però que el dol s'acaba quan domina el record del que va ser plaent i alegre, per sobre del més trist i dolorós. El veritable dol, doncs, va per llarg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada