Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

19 d’abril del 2015

Séquia de Manresa

Aquest cop no fem cap cim del Pirineu, no. Anem, a peu pla, per la Séquia de Manresa. De la mà d'uns amics de la zona, que és la millor manera d'anar pel món.
Un canal de regadiu construït del s. XIV, cabdal en la història de Manresa, i en ple funcionament encara a data d'avui.

No fem tot el recorregut, de Balsareny a Manresa, sinò només 2/3, de Sallent a Manresa, uns 16 km. A bon pas, gairebé  quatre hores seguint la sèquia. Amb un desnivelol acumulat que no arriba als 10m, una trentena de ponts i uns 70 pontarrons. I molta, mlta història....
El dia acompanya. El cel està una mica ennuvolat i la calor es pot aguantar perfectament.
El paisatge, preciós. La barrega de sembradura, colza, horts i cultius d'horta i,a la part final, vinya, és d'un cromatisme llampant. Les vistes, des de Sant Inscle de Bages, espaterrants.

Arribem al parc de l'Agulla, a Manresa, a 3/4 de 2. L'Anna ja ens té a punt un vermut, un pastís d'escalibada, un fricandó amb bolets sensacional i uns gelats de bandera.
Un dinar reparador a la sobretaula del qual ens acabem de posar al dia.
Realment ha estat una matinal satisfactòria. El nostre país és ben petit però la quantitat de racons i raconets, insuperable.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú