Divendres 10, en acabar la jornada laboral, se'm gira feina. Em poso al dia pel que fa al cromosoma 16 duplicat. Que n'és de complexa la natura!
A 2/4 de 8, a l'auditori de VINSEUM, presentació del llibre "El Penedès era possible" i el mapa de l'àmbit, coincidint amb el 10è aniversari de la Plataforma per una Vegueria Pròpia. Una publicació lloable i molt interessant. Una crònica de 10 anys de lluita pel reconexement d'un àmbit -l'àmbit de tots els àmbits?-.
Dissabte a la tarda, com que era al recinte Mundet, a BCN, decideixo arribar-m'hi -disposo d'unes hores- al turó de la Rovira, en procés de rehabilitació i museïtzació des del 2011.
Amb restes d'una bateria antiaèria de la guerra civil i traces del nucli barraquista del barri dels canons fins a l'any 1990.
Un turó fins ara força degradat, aïllat i desconegut. A 262 m d'alçada, permet una vista de 360º sobre la ciutat. Realment espectacular. Això explica l'afluència de visitants. Gent jove, bàsicament.
L'accés al turó, a través d'un Carmel ple d'estretors i de desnivells. Lluny de l'eixample, la fesomia, la pell de BCN pren uns altres paràmetres que ara feia temps que no trepitjava.
Avui diumenge, de la mà del VINSEUM, i dins del cicle Les estacions a la vinya, ens arribarem a la DO Empordà. El Pep Ribes i l'Agustí villarroya mai no ens han defraudat. Però això ja és una altra història.
A 2/4 de 8, a l'auditori de VINSEUM, presentació del llibre "El Penedès era possible" i el mapa de l'àmbit, coincidint amb el 10è aniversari de la Plataforma per una Vegueria Pròpia. Una publicació lloable i molt interessant. Una crònica de 10 anys de lluita pel reconexement d'un àmbit -l'àmbit de tots els àmbits?-.
Dissabte a la tarda, com que era al recinte Mundet, a BCN, decideixo arribar-m'hi -disposo d'unes hores- al turó de la Rovira, en procés de rehabilitació i museïtzació des del 2011.
Amb restes d'una bateria antiaèria de la guerra civil i traces del nucli barraquista del barri dels canons fins a l'any 1990.
Un turó fins ara força degradat, aïllat i desconegut. A 262 m d'alçada, permet una vista de 360º sobre la ciutat. Realment espectacular. Això explica l'afluència de visitants. Gent jove, bàsicament.
L'accés al turó, a través d'un Carmel ple d'estretors i de desnivells. Lluny de l'eixample, la fesomia, la pell de BCN pren uns altres paràmetres que ara feia temps que no trepitjava.
Avui diumenge, de la mà del VINSEUM, i dins del cicle Les estacions a la vinya, ens arribarem a la DO Empordà. El Pep Ribes i l'Agustí villarroya mai no ens han defraudat. Però això ja és una altra història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada