Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

8 d’abril del 2015

En via morta

Dimarts 7 d'abril, 18h. Roda de premsa de Vilafranca en Comú sobre la llosa de la via de Vilafranca. En via morta, com es fa evident.
90.000 m2 d'espai públic al llarg del km i mig de llosa que cobreix la infraestructura.
Ja fa 11 anys de les declaracions de Marcel Esteve: La cobertura de les vies serà l'obra més important de la història moderna de Vilafranca. I tant! 

El que havia de ser una fita històrica de la vila s'ha convertit en un malson. Les obres van acabar el 2008, però la llosa continua envoltada de filferros i pendent d'urbanitzar perquè no s'ha formalitzat el traspàs. 
Tot just fa unes setmanes que s'ha reprès la urbanització parcial d'un tram, tot coincidint amb la proximitat de les properes eleccions.

Els 190 m que no es van cobrir en el seu moment perquè el conveni no ho va recollir; els sorolls, vibracions i esquerdes que el pas del TAV pel centre de Vilafranca ha generat als veïns dels barris del Poble Nou, Molí d'en Rovira i la Barceloneta; el deute de 23,5 M€ que el consistori encara ha de pagar; l'estira-i-arronsa judicial amb l'Adif que sembla no tenir fi i que ja s'ha convertit en la cançó de l'enfadós... tot plegat un bon sainet de final incert.

Tinc la percepció que les coses no es van fer bé ja ni de bon començament. Que es va perdre l'oportunitat històrica de repensar la Vilafranca del s. XXI, que encara a hores d'ara no es té una idea global de ciutat que es projecti al conjunt del país i que, entretinguts en la política de pedaços i de l'anar fent, s'han deixat escapar oportunitats històriques.

Com deia l'excanceller alemany Helmut Khol, l'enorme complexitat del món no és excusa per no saber on vas. 

Obrim pas a les noves forces polítiques i a la gent jove que siguin capaces, prenent-se el temps de calgui, de repensar el nostre futur, que en bona part és el futur d'una llosa de 90.000 m2 que ens aclapara.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada