Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

5 d’abril del 2015

La bicicleta

Aquest matí hem iniciat la temporada cicloturista 2015. Ja tocava!  
Una sortideta, res d'extraordinari, no fos cas que les agulletes ens juguessin una mala passada. Cap a la muntanya de sant Pau, els pèlags de Vilobí, Sant Martí Sarroca i sant tornem-hi. Amb parada tècnica a Cal Ton Xacó.

Aquesta màquina, una altra màquina de Da Vinci diuen els entesos, és una meravella. 
Hi ha dues coses que una persona acostuma a guardar com un secret: que no sap nadar o anar en bicicleta. Anar en bicicleta és una cosa que no s'oblida mai. I es veu que és veritat.

A data d'avui, no us podeu ni imaginar on hem arribat. Fins i tot s'ha lligat el coaching i la bicicleta. La psicologia, el coaching i la bicicleta, tot en el mateix sac. Una bona metàfora amb rerefons teòric per acompanyar la gent fent ruta.  La fundació Coaching a Pedals ja existeix. A Reus. tallers de creixement personal i tota la pesca. 

Nosaltres també creiem en la metàfora de la bicicleta i la vida. A la vida, com dalt de la bicicleta, es tracta de no parar de pedalar, si no vols caure. 
Pedalem pel Penedès. I ara és un moment fantàstic. El bon temps, les vinyes que comencen a brotar... I, a més a més, pots anar en bicicleta i fer-la petar. Arreglar el món, vaja. Si és que el món té adob, que això està per veure...




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú