El tambor de hojalata i la isla de Amrum són pel·lícules que comencen amb imatges d'uns camps de patates. I, com un altre film memoralbe, la cinta blanca, venen a ser una mirada sobre el nazisme amb ulls de nen. Molt recomanables totes tres. Amb unes interpretacions estelars.
La innocència infantil davant les últimes ombres del nazisme. Primavera de 1945, illa d’Amrum. Mentre espera el retorn del seu pare al final de la guerra, el jove Nanning descobreix un món marcat per l’escassetat, els silencis i les tensions d’una Alemanya que comença a afrontar les conseqüències del nazisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú