Amàlia Soler, 73

Acabem d'estrenat casa nova, a Amàlia Soler 73. Casa nostra, si és que hi ha cases d’algú. La casa, l'àmbit de tots els àmbits. Unes quantes reflexions sobre les cases.
“La casa és l’espai propi de la privacitat de les persones, un lloc determinant en el pas pel món per poder ser responsable de la pròpia existència, un marc de referència en un món accelerat sovint desconcertant. No tenir habitatge porta a la pèrdua de reconeixement, a la marginació. Tots sabem que l'emancipació passa per la casa”. Josep Ramoneda
Sílvia Soler cita Leonard Woolf: "Estic convençut, i ho dic en base a la meva experiència, que allò que deixa els senyals més profunds en la vida d’una persona són les diverses cases on viu, més encara que matrimoni i mort i separació.
I segur que també és cert el contrari: que a les cases hi queden impresos els senyals inesborrables de les presències que les han habitades”.
Us recomano un llibre preciós d’Emmanuele Coccia: Filosofia de la casa. El espacio doméstico y la felicidad. Siruela biblioteca de ensayo. 2024.
“Una casa és una intensitat que canvia la nostra manera de ser i la de tot allò que forma part del seu cercle màgic.
Tota casa és una realitat purament moral: construïm cases per acollir en una forma d'intimitat la porció del món –composta per coses, persones, animals, plantes, atmosferes, esdeveniments, imatges i records– que fa possible la nostra pròpia felicitat.
Els banys, les cuines, els passadissos, els dormitoris on passem almenys la meitat de la nostra vida, la pròpia divisió funcional de la casa són la projecció de milers de “ego”
Necessitem pensar la casa: vivim a la urgència de fer d'aquest planeta una veritable llar, o més aviat de fer del nostre habitatge un veritable planeta, un espai capaç d'acollir tothom.
Una casa és la realitat moral per excel·lència: un artefacte psíquic i material que ens permet estar al món millor del que la nostra naturalesa ens permet”.