Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

23 d’octubre del 2025

Sarkozy i el comte de Montecristo

Veure un expresident a la garjola no és una cosa gaire habitual, malauradament.
Així és la vida de Sarkozy a la presó: una cel·la de 9m² i escortes les 24h
Llegeixo a l’ARA que l'expresident de la República francesa compleix una condemna de cinc anys per associació il·lícita per haver rebut diners del règim libi de Moammar al-Gaddafi en el cas del finançament de la campanya electoral del 2007.
Tot i la saturació, Sarkozy ocupa una cel·la individual de l'ala d'aïllament. En aquesta àrea, els presos no tenen cap contacte amb altres interns. L'expresident està en aïllament per evitar que altres reclusos el puguin molestar, agredir o fotografiar. La seva cel·la té 9 m², un llit, un vàter i dutxa, un televisor, un escriptori, una línia telefònica controlada i una placa per cuinar.
Sarkozy també té escorta policial les 24 hores. En un gest sense precedents, el ministre de l'Interior ha decidit situar dos agents a l'interior de la presó que vetllaran perquè el conservador no pateixi cap agressió. La decisió ha rebut les crítiques dels vigilants de la presó, que veuen com es posa en dubte la seva capacitat de garantir la seguretat dels interns.
Com tots els presos, Sarkozy té dret a tres visites a la setmana, a més de les dels seus advocats.
Durant les primeres hores, l'exinquilí de l'Elisi va fer esport i va començar a escriure un llibre en què relatarà el seu pas per la presó. També s'ha endut dos llibres per llegir: una biografia de Jesús i el clàssic d'Alexandre Dumas “El comte de Montecristo”, que relata l'empresonament injust i posterior fugida del protagonista.
Dubto que la tria llibresca sigui la més encertada en el seu cas. I dubto que el llibre que sembla ser que ha començat a escriure sigui cap èxit de vendes.
És un cadàver polític i mediàtic. Punt i final. I ho dic sense cap mena d’animadversió ni empatia envers la seva persona. Bon vent i barca nova!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú