Llegeixo al suplement dominical de l’ARA que se celebren els 50 anys de l’àlbum Horses de Patti Smith. Com passa el temps!
Al Montblanc de la 2a meitat dels 70, a la mítica discoteca Carnaby, quan punxaven la Patti Smith volia dir que s’acabava l’estona de ball lent i començava el rock de debò debò.
Si estaves de sort i t’havies pogut arrapar a una mossa maleïes els ossos de tots els parents de 1r grau del disc jockey en sentir les primeres notes de la Patti. Si no havies estat de sort, te n’alegraves perquè podies tornar a la pista a suar la cansalada durant mitja hora més, fins a la propera tongada de temes lents.
Ara, 50 anys després, encara m’agrada la Patti Smith. Encara l’escolto tot sovint. I encara belluga la punyetera. Llarga vida al rock'n'rol…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú