Bessones, de cap a peus, des de fa una setantena d’anys aproximadament. I això, en un poble de 7.000 habitants com ara Montblanc, s’hi fa notar.
Bessones al 100%, en la roba, els complements, el maquillatge i el pentinat… i tot el que veiem a simple vista. Desconec el tema de la roba interior.
Fan patxoca, i no conec cap altre cas similar. Com que passegen molt pel poble les he vistes un parell de cops darrerament, que també és casualitat.
Temps enrere vaig fer un narració breu pensant en elles: “Ben bé iguals i canvi de parella”.
La Joana i la Mercè són bessones granadetes, dones grans jubilades de fa anys. Des de sempre que han estat ben bé iguals, i no només físicament sinó a tots els nivells: pentinat, indumentària, complements, caràcter, gesticulació, timbre de veu… Viuen al mateix replà.
La juguesca més incerta i agosarada dels seus homes és esbrinar amb quina de les dues estan dinant, passejant o abraçant-se sota els llençols.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú