Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

10 de maig del 2023

No robaràs

Acabo de llegir “No robaràs” (Josep Girós, La Segona Perifèria, 2023, 238 pàgines, 18,50€), aconsellat per un llibreter de confiança, que sempre és una bona opció.
Josep Girós debuta amb una novel·la biogràfica, una investigació moral on el narrador surt a la recerca de si mateix quan sap que va ser un nen robat. És la història de la confusió i el desconcert d’un matrimoni de classe mitjana de la segona meitat del segle XX.
“No robaràs” és per damunt de tot el grandiós espectacle d’una investigació moral on el narrador surt a la recerca de si mateix i alguna cosa recòndita seva captura, i gairebé mai agradable de contemplar, gràcies a l’escriptura d’aquesta novel·la demolidora i inclement que és (Ponç Puigdevall, ‘No robaràs’, de Josep Girós: El supervivent immòbil. El País Quadern, 21/1/2023).
La recerca de les arrels familiars com a necessitat vital i la família com a font de conflictes. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada