Els castells són un espectacle total, o no? I no només perquè ho digui la UNESCO, que també.
Montblanquí d’adopció el meu interès pels castells no té el seu origen a la Conca doncs la recuperació de la colla castellera de Montblanc, els Torraires, és molt tardana.
Des del meu aterratge al Penedès el 1990 que tinc molt d’interès pel món casteller. Sóc soci dels Castellers de Vilafranca i, al llarg dels anys, he participat amb diferent intensitat en les diades castelleres. En un principi com a simple espectador, després i durant molts anys suant la cansalada a galeres i els darrers anys, ja altra vegada com a simple espectador, a plaça o al sofà de casa, que també s’hi està bé.
El meu company de plaça i patiments a galeres, el Conti, per motius de salut ja no em pot acompanyar, des de 2015, i això ho va capgirar tot de dalt a baix.
El treball en equip, la solidaritat, l’autosuperació, el sentiment de pertinença i la integració són els valors que encarnen una pràctica cultural amb més de dos segles d’història i declarada el 2010 Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
En resum, força, equilibri, valor i seny! (I si pot ser a parts iguals)
Que la diada castellera de sant Fèlix sigui apoteòsica i que ningú no prengui mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú