El setembre de 2014, a partir d’un article del Manel Cervera, el Manu (Els horaris de la FM El 3 de vuit, 19/09/2014) i d’unes reflexions escrites de la Dolors Rovira, vaig debatre amb el Manu el tema sempre obert dels horaris de la Festa Major (FM) de Vilafranca.
El Manu va anotar del 2001 al 2014 les hores de finalització dels principals actes de la FM La conclusió del seu article era contundent: cada any s’acaba més tard i la sensació que tot acaba molt tard, massa tard, és força generalitzada.
Enteníem tots dos que una de les feines pendents i sempre ajornada, malgrat algun intent del Consell de Festa Major -l’òrgan participatiu que vetlla des de 2007 pel compliment del protocol de la més típica- és justament l’endreça dels horaris festamajorencs. La nostra opinió estava en línia amb unes reflexions de la Dolors Rovira.
El meu posicionament era els més radical de tots. Allà va!.
Dia 29. La cercavila pot començar a les 11 i no a les 12, i es pot escurçar. Els balls passen per davant de l’ajuntament, sense empostissat ni balls de lluïment. Actuen les dues colles castelleres vilafranquines. Avui és el seu dia, no el 31. Cap a les 3 de la tarda es podria anar a dinar.
Dia 30. A les 9, i no a les 10, entrada d’ofici amb lluïment dels balls, colles castelleres i la banda. Mentre es fa l’ofici les colles castelleres ja es col·loquen a plaça. Se suprimeix l’entrada de les colles amb el pilar de 4. A les 11 comença la jornada castellera, amb possibilitats d’acabar cap a les 3 de la tarda.
Dia 31. Diada dels balls, no hi ha castells. Lluïment dels balls a partir de les 11h a l’empostissat de la plaça de la vila. Els falcons fan la seva actuació. Entra la banda a la plaça i toca l’himne de Catalunya. Tot plegat pot acabar cap a les 3 de la tarda. Toc de vermut.
Processons. Només amb els balls, sense les colles castelleres. Sortida a les 7 de la tarda.
Entenc que aquests són uns possibles canvis per anar endreçant la nostra FM tal com es pregona cada any sense que ningú s'atreveixi a arromangar-se de valent.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú