La festa major és una ocasió renovada any rere any de viure les emocions, les il·lusions, les alegries d’una manera contínua i perllongada: bon menjar i beure, diversió assegurada i no haver de treballar, que suposo que deuen ser des de sempre uns dels grans ideals de la humanitat. Amb un ritual antic i repetit. Un moment privilegiat de fer poble en el sentit més noble de la paraula.
Era una ruptura en la vida quotidiana, s’estrenava la roba, es gastaven els diners en menjar, en convidar els parents, es permetia l’alcohol i el ball...
És la festa grossa, que s’allarga uns quants dies. En consonància amb el calendari agrícola però que s’han mantingut fins a data d’avui, obeint en certa manera a les mateixes raons de temps passats, d’esbargir-se uns quants dies.
Durant dècades, els balls de les festes major eren el principal lloc de trobada d’homes i dones per festejar. El Tinder dels nostres avantpassats. Històries que començaven amb un ball, amb l'orquestra de fons. El ball era una mica l’escenari públic on es feia la trobada, sota l’atenta mirada del control familiar, l’espai on es configurava tot.
partir dels anys seixanta es van començar a obrir les primeres discoteques. Per fi els joves podien tenir un lloc de trobada sense l'atenta mirada dels adults i dels familiars.
Avui dia a les festes majors s’hi celebren activitats per a totes les edats i cadascú té el seu espai.
… i visca la Festa Major!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú