El divendres passat a la sala dels Trinitaris es va inaugurar l’exposició de Miguel Ángel Encuentra Visions YI. Un estudi sobre la llibertat a partir del rigor tècnic. S’ha de veure. A mi se’m fa difícil en general, més enllà de l’art figuratiu, comentar aquest tipus d’exposicions, de la mateixa manera que m’és difícil copsar les menges d’alguns plats de la nouvelle cuisine.
I en ve al cap una notícia de fa una dècada però que no caduca, que és intemporal: Un museu suec exposa dos captaires com a obres d'art. La parella posa en una de les sales d'art contemporani durant dues hores al dia a 15 euros cada hora.
Realment this is art, amb MAJÚSCULES… i sense escrúpols.
Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las!
Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú