Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

19 de març del 2025

Lamine Yamal

Que un jove de barri humil sigui el referent de tants infants d'arreu del país és potentíssim en termes de cohesió social. Pinta bé, de moment.
Si el seu pare el deixa estar en pau i l’allau de milions no li fan perdre l’oremus pot arribar a marcar una època i a fer-nos gaudir d’un espectacle futbolístic. Esperem-ho! 
I ja de pas treiem del llindar de la pobresa la vergonyosa quantitat de nois i joves, ⅓ del total segons les estadístiques, que viuen desemparats a casa nostra. O els rescatem ara o serà una generació perduda.
Posted by at

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)