Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

6 de març del 2025

Crims. La veritat no prescriu mai

El 2005 vaig llegir amb molt d'interès Tor tretze cases i tres morts de Carles Porta, editat per La Campana. Llibre amè i interessant.
No tenia la més remota idea de l’èxit que tindria en Carles Porta. A 20 anys vista resulta espectacular i al·lucinant la seva trajectòria d’èxit. A les llibreries, a la ràdio, als audiovisuals: programes de televisió, videojocs…
A part del morbo i l’interès pels crims i la part fosca de la vida, és innegable la vàlua literària, la posada en escena, la banda sonora sonora dels relats.
Tot plegat constitueix un relat atractiu i de qualitat que arrossega una gernació de seguidors incondicionals, ben allunyat del relat fred i sense matisos d’algun mitjà de comunicació decimonònic com a ara El Caso.
I no, la veritat no prescriu mai.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú