Causa 20907/2017

La causa ja està vista per a sentència. La majoria d'experts pronostiquen una sentència condemnatòria, tot i que els acusats no han comès cap delicte de què se'ls acusa. Hem vist molt menyspreu i cap autocrìtica durant els quatre mesos. 
L'actitud de l'Estat no fa pensar res de bo. El Govern espanyol no vol moure un dit i fins i tot promou actituds vengonyoses en l'escenari europeu.
Què cal fer davant de tot això es preguntava l'editorial de El Temps de la setmana passada? L'escenari que s'està patint des de fa més d'un any i mig fa feredat. La resolució del conflicte és clau, i és ben difícil si no es prioirtza la llibertat dels represaliats. Hi ha eines per a la negociació i algunes possibilitats perquè els presos i els exiliats puguin tornar a casa. Ara bé, no ens fem trampes al solitari.
Algunes consideracions d'aquí i d'allà que em passen pel cap:

• Fer la llei a algú vol dir imposar-li la pròpia voluntat. Convertir en un mur infranquejable la Constitució és només una manera de fer-nos la llei.
• Allà on hi ha vida política hi ha una tensió constant entre llei i democràcia.
• Tota legalitat depèn de qui té la força per imposar-la.
• No hi ha tirania més cruel que la que s'exerceix a l'ombra de les lleis i sota l'aparença de la justícia.
• L'aplicació extrema del dret és extrema injustícia.
• En un societat democràtica la discrepància no divideix. Divideix la mentida, la presó, la violència.
• Jugar al pòquer en política, i a sobre anar de farol, és del tot irresponsable.
• El principi de realitat actua sense pietat.
• La solució a un conflicte l'has de trobar amb el teu adversari.
• Les coses sempre poden anar cap a pitjor.
• No comencis cap guerra si no estàs preparat per perdfre-la.
• Si no estàs segur del resultat, val més esperar l'ocasió.
• Només tindrem allò que sapiguem guanyar.
• La pitjor manera d'afrontar els fracassos és errar en el diagnòstic.
• Les bones causes també tenen els seus canalles.
• Hem descobert que, com ja ens va passar el 1640, el 1714 i el 1931, Catalunya no té la força per decidir en solitari el seu futur polític.

La pregunta segueix enlaire. Com ens ho farem per tirar endavant si tot segueix com fins ara? En qualsevol cas, llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.