A les acaballes del anys 70, a l'etapa d'estudiant a Tarragona, l'1 de maig era una diada assenyalada.
Fèiem el primer bany de l'any a la platja i, encabat, a les 12, cap a la mani unitària sindical del 1r de maig a les rambles. Quins temps!
Avui, quasi 40 anys després, lluny de Tarragona i de l'esperit unitari d'altres èpoques, fem una escapada al miravinya el Circell, al puig de la Mireta, a tocar tocar del cementiri de les Gunyoles. La miranda, de 360 graus, és esplèndida. I això malgrat que el dia es calitjós.
Després ens dirigim a la fira de la Via Augusta de Santa Fe del Penedès. És la 2a edició.
La feinada que ha fet la gent del poble és realment notòria. El resultat, una fira arregladeta, sense pretensions. Una més de la tirallonga de fires i firetes multitemàtiques que es van escampant cap de setmana rere cap de setmana per tot arreu.
Ara fa quinze dies, a Vilafranca, a les 8 del vespre, una manifestació de perfil alternatiu es va dirigir, a través de les rambles, fins a la zona esportiva, on actuava el grup penedesenc Inadaptats. Uns quants milers de persones. Joves i amb ganes de menjar-se el món. Realment feien patxoca, impressionant!! Veure'ls passar va ser reconfortant.
Sempre em ve al cap en aquestes situacions la pel·lícula Novecento, de Bernardo Bertolucci (1976).que, juntament amb L'últim tango a Paris, em van fer descobrir el cinema, el bon cinema, i la mantega, la bona mantega.
Tot el suport a les mobilitzacions d'avui que defensin els drets laborals. Per un treball digne #1demaig
Fèiem el primer bany de l'any a la platja i, encabat, a les 12, cap a la mani unitària sindical del 1r de maig a les rambles. Quins temps!
Avui, quasi 40 anys després, lluny de Tarragona i de l'esperit unitari d'altres èpoques, fem una escapada al miravinya el Circell, al puig de la Mireta, a tocar tocar del cementiri de les Gunyoles. La miranda, de 360 graus, és esplèndida. I això malgrat que el dia es calitjós.
Després ens dirigim a la fira de la Via Augusta de Santa Fe del Penedès. És la 2a edició.
La feinada que ha fet la gent del poble és realment notòria. El resultat, una fira arregladeta, sense pretensions. Una més de la tirallonga de fires i firetes multitemàtiques que es van escampant cap de setmana rere cap de setmana per tot arreu.
Ara fa quinze dies, a Vilafranca, a les 8 del vespre, una manifestació de perfil alternatiu es va dirigir, a través de les rambles, fins a la zona esportiva, on actuava el grup penedesenc Inadaptats. Uns quants milers de persones. Joves i amb ganes de menjar-se el món. Realment feien patxoca, impressionant!! Veure'ls passar va ser reconfortant.
Sempre em ve al cap en aquestes situacions la pel·lícula Novecento, de Bernardo Bertolucci (1976).que, juntament amb L'últim tango a Paris, em van fer descobrir el cinema, el bon cinema, i la mantega, la bona mantega.
Tot el suport a les mobilitzacions d'avui que defensin els drets laborals. Per un treball digne #1demaig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada