En campanya

Després de 24 anys, he tornat a implicar-me directament en una campanya electoral municipal. I val a dir que s'han confirmat els meus temors: tot segueix, si fa no fa, de la mateixa manera. Amb les mateixes martingales, els mateixos abusos de poder, les mateixes rutines enquistades amb el pas del temps... Si alguna acosa  ha canviat és l'actitud de la gent. Ara ja no hi abunda  l'entusiasme sinó la desconfiança, la desafecció i el desencís, en termes majoritaris si més no.

Diu l'Eva Piquer que les campanyes electorals fan una mandra immensa, que exploten el pitjor de nosaltres. Constata que destruir és agraït; que malparlar d'algú la majoria de vegades és agraït per la concurrència; que construir cansa; que algú digui el que pensa no vol dir que aquest algú digui la veritat i que la política és imprescindible i els que s'hi impliquen mereixen tots els respectes, però que les campanyes electorals fan una mandra immensa. Que exploten el pitjor de la condició humana.

Josep Gifreu està convençut que aquesta campanya, com totes, deixarà greus interrogants sobre la capacitat de partits, xarxes, mitjans i enquestes, de dotar la ciutadania de suficients elements de deliberació i discriminació per poder exercir responsablement el dret a decidir.

La Pepa Masó posa en evidència que la campanya, entesa en termes del segle XX, no coincideix amb la campanya a les xarxes socials. I que en plena era digital, les xarxes socials han demostrat ser una eina d'infinits recursos, en campanya electoral i mot abans de la campanya electoral.

I ara ve la meva. Aparteu les criatures! 
Unes quantes propostes sobre les campanyes electorals a les municipals:

1. Limitar el que és estrictament campanya electoral a una setmana.

2. Limitar la despesa econòmica amb un topall de 0,50 € per cada persona que figura al cens electoral.

3. Acotar els espais on penjar la propaganda electoral. Les cartelleres ja existents i alguna altra que fos temporal i mòbil. Ben poques, però, amb una per a cada miler d'habitants n'hi hauria d'haver prou. 
I a totes i cadascuna d'elles hi hauria d'haver un sol cartell de cadascuna de les candidatures, en peu d'igualtat, al marge del nombre de regidors que hagin obtingut o si és o no el primer cop que s'hi presenten. 
I res més, ni banderoles, ni cartells penjats indiscrimidament i que contaminen visualment els carrers i les places. Quin festival i quina vergonya! 

4. Fomentar als mitjans de comunicació públics d'àmbit local i comarcal debats, a diari si cal, en un format no tan encotillat com ara.

5. Facilitar la participació electoral d'agrupacions d'electors.

6. Subvencionar els partits, coalicions i agrupacions amb 0,50€ per vot aconseguit. I prou. No fer cap tramesa massiva de paperetes ni propaganda electoral, per sistema.

7. Exigir que el 80 % de les persones de les candidatures estiguin empadronades al municipi per evitar les llistes fantasma.

8. Limitar per llei a dues legislatures la durada continuada dels càrrecs electes.

9. Fer incompatibles els càrrecs municipals amb altres càrrecs, només si fos imprescindible i de manera excepcional, fer-los compatibles amb la representació als Consells Comarcals i les Diputacions. 

i 10. Afinar  la llei d'Hondt o el sistema de distribució de regidors que s'empri, sempre amb criteris més proporcionals que no afavoreixin els grups majoritaris.

No sé si algú ho havia de dir, ni si calia dir-ho, però dit està.