Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

18 de març del 2015

Treballar per ser pobre

Se'n torna a parlar, com passa tot sovint. Avui per exemple trobo al diari mitja dotzena de notícies o articles que parlen del tema. 

Una fundació vinculada a Càritas determina que hi ha un 15% de persones que, tot i treballar, són pobres; és a dir, que no cobreixen totes les necessitats bàsiques malgrat tenir un salari.

Al paradís de la dieta mediterrània s'hi passa gana, com afirma Jordi Panyella.

I un té la sensació que no anem bé. Aquests darrers anys estan dinamitant tot allò que s'havia aconseguit les darreres dècades amb tants i tants esforços. Fa feredat.

Tal dia com avui, 50 anys després de la primera passejada per l'espai d'un cosmonauta rus, encara hi ha persones, persones humanes, que els falla la toma de terra. 
I que no només són insensibles sinó que provoquen el dolor, el patiment i la misèria d'altri. CagontotMe'ls imagino, caminant en fila índia, fent el Camí dels bons homes, els 200 km que separen el santuari de Queralt de Montsegur... de genolls, per més inri.

Com per a que Hisenda compari el PP amb Càritas per eximir-lo de tributar. El cinisme no té límits... i la ignorància sempre ha estat molt agosarada. A cagar a la via!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada