Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

21 de març del 2015

Sempre hi haurà poesia

A instàncies de la UNESCO se celebra el dia mundial de la poesia, ai las!
Em fa l'efecte que la poesia té mil i una cares, i cap d'igual. 
Poesia és el partit de futbol sense pilota i moltes altres escenes, dures i vitals, que ahir vam poder veure a la pel·lícula Timbutktu al Cineclub. 
Quina bellesa, sense artifici, sense efectes especials, sense res sobrer... I quina tristor. I quina ràbia. I una banda sonora minimalista i emotiva.
L'actitud dels  gihadistes ve a demostrar que es pot fer ús del mòbil i mantenir pràctiques cruels més pròpies de s. XV que no pas del XXI. Prohibir tota manifestació lúdica, escoltar música, jugar al futbol... Pur obscurantisme.

Jo sóc això que miro i se m'escapa. J.Sarsanedeas
Sempre hi haurà poesia !

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú