Benvingut/da al meu espai web. El recupero el setembre de 2022 després d'uns anys d'aturada biològica. Aquí hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva. És un producte per a l’autoconsum que, si a més a més pot arribar a interessar a més persones humanes, doncs millor que millor. Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Hi ha un precepte sota el qual intento viure: "prepara't per al pitjor, espera el millor i accepta el que vingui" (Hannah Arendt). Som una "road movie" on el camí o la carretera representen els obstacles que cal superar i que ens permeten superar-nos a nosaltres mateixos (Vicenç Pagès Jordà). Guillamino ho ha establert amb exactitud: "La vida són tres baixades, dues corbes tancades i una bona pujada". I això en el millor dels casos m'atreviria a dir. La veritat la construïm entre tots, o no? Sóc del tot conscient que tots aquests links desapareixeran com llàgrimes en la pluja (Blade Runner).

22 de març de 2015

El pont de Selma

Aquesta tarda he vist Selma, de l'Ava DuVernay, un al·legat  contra la segregació racial als Estats Units.  
Una pel·lícula històrica que intenta explicar quin paper poden tenir les reevindicacions ciutadanes en les grans conquestes dempcràtiques.
Basada en els fets reals que  van succeir a Selma, Alabama, el 7 de març de 1965.
50 anys després el president Obama ha creuat el pont de Selma, un escenari icònic en la lluita pels drets civils, en la commemoració d'una marxa que és tot un símbol de la resistència no violenta.
És una pena que 50 anys després, i malgrat tot el llarg camí fet pels afroamericans,  encara siguin moltes les desigualtats pendents. I que, un cop assegut al Despatx Oval, l'ara president hagi estat una decepció per a la majoria d'afroamericans.

Malgrat el to de sinceritat i una certa habilitat narrativa, la pel·lícula no m'ha agradat.
Em quedo amb el cinema militant d'Spike Lee (Get on the bus),  l'Alan J. Pakula (Mississipi burning) o fins i tot el Lincoln de Steven Spielberg. totes elles tenen més nervi, més ànima i més intensitat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada