Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

27 de setembre del 2014

Jo vull votar

Una firma, una signatura, aquest ha estat és gest d'avui. Al Palau de la Generalitat, a 2/4 d'11 del matí. Els gestos ens ajuden a definir-nos. I també les paraules, naturalment. Solemne.

Mirant la TV he repassat mentalment el que ens ha fet arribar fins aquí. I també el llarg camí que ens espera...

I torna el gran dubte, que em neguiteja: serem prou audaços, intel·ligents i perseverants per superar, amb determini -i si pot ser amb elegància- aquest repte majúscul?  Un repte quasi revolucionari. La veritat és revolucionària que diria Gramsci. 

Ahir, al Parlament, vam veure  altres gestos per part de l'expresident Pujol. Ni el to ni les paraules no el van acompanyar. Lamentable. Una oportunitat perduda. Potser l'última?

Ni el gest ni les paraules acompanyen tampoc Duran i Lleida. Carregar contra lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals i titllar les entitats de la LGBT de "xiringuitos" és, no només irrespectuós, sinó també deplorable. 
Va demostrar estar a l'alçada de tota la colla de saltimbanquis, encantadors de serps, firaires i persones de mala jeia que copen moltes institucions a l'Estat. Porta massa temps a Madrid... També li falla la toma de terraPer què coi no es retira de la política i deixa de fer el paper de mosca collonera d'una punyetera vegada?

Bon vent i barca nova.

Jo vull votar






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú