Aquest any sí. He viscut, des de primera línia l'Ultra Pireneu a Bagà. Una matada. Estratosfèric tot plegat.
Un miler de persones tresquen pel Cadí - Moixeró amb un recorregut de 103 km i un desnivell acumulat de més de 10.000 m
A les 7 del matí veiem la sortida, a la plaça de la vila. Després els tornem a veure passar pel coll de Pal i pel pic de l'Àliga. L'arriba del 1r classificat, després d'11h i 15' es fa esperar.
La Núria Picas, 4a classificada de la general, amb una senyera on es llegia "els catalans el 9N volem votar", apoteòsica.
La marató amb uns 600 participants, també és duríssima. Les cares dels participants són tot un poema. Sort que el temps acompanya que si no...
A taula, la cuina de bolets del Bergadà torna a triomfar. La companyia dels amfitrions, la Teresa i el Llorenç, sempre és solvència contrastada. La resta de la tropa, també.
Aquestes escapades de 24h són una desconnexió fantàstica i necessària en les rutines diàries. A 90 minuts de casa, el Pirineu sempre és un oasi reparador.
Un miler de persones tresquen pel Cadí - Moixeró amb un recorregut de 103 km i un desnivell acumulat de més de 10.000 m
A les 7 del matí veiem la sortida, a la plaça de la vila. Després els tornem a veure passar pel coll de Pal i pel pic de l'Àliga. L'arriba del 1r classificat, després d'11h i 15' es fa esperar.
La Núria Picas, 4a classificada de la general, amb una senyera on es llegia "els catalans el 9N volem votar", apoteòsica.
La marató amb uns 600 participants, també és duríssima. Les cares dels participants són tot un poema. Sort que el temps acompanya que si no...
A taula, la cuina de bolets del Bergadà torna a triomfar. La companyia dels amfitrions, la Teresa i el Llorenç, sempre és solvència contrastada. La resta de la tropa, també.
Aquestes escapades de 24h són una desconnexió fantàstica i necessària en les rutines diàries. A 90 minuts de casa, el Pirineu sempre és un oasi reparador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada