Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

3 de setembre del 2014

Decapitacions

Acabo de llegir tot just fa una estona Ànima, la novel·la de Wajdi Mouaward. La quarta edició. L'he acabada, cosa que no han fet altres persones conegudes i bones lectores.

Una animalada de novel·la. Duríssima, innovadora i trencadora. Convertir una cinquantena d'animals, ja siguin reals o imaginaris, en narradors d'uns esdeveniments tràgics és tot un repte. I la veritat és que em penso que se'n surt prou bé l'autor de textos teatrals com ara Litoral, Incendis Cels.
D'una cruesa i una violència compacta, suggeridora, sense esquerdes. Amb decapitacions trasbalsadores.

Ni més ni menys impactants que les decapitacions dels reporters nordamericans que ha dut a terme l'Estat Islàmic aquests dies. Com es confonen realitat i ficció!

Pere Quart també dedica uns poemes a les decapitacions
I El Petit de Cal Erill, en el seu Cabaret Elèctric musica alguns fragments. Realment fa una bona feina. 

Com per a perdre el cap!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú