S'acosten les vacances... pels que tenim la sort de poder treballar, naturalment.
Es van perfilant, concretant i materialitzant les dates i els escenaris. Viatjar, anar de viatge. Aviat tindrem postals de viatge.
Aquest estiu el full de ruta és prou interessant. Del 20 al 25 de juliol, estada tranquil·la a Bagà. Caminar per l'alta muntanya els matins, ben d'hora ben d'hora que diria en Guardiola, arribar a casa abans no faci més calor del compte, dinar... i llegir unes quantes hores. El Jo confesso de Jaume Cabré el tinc a punt de fa dies i espero amb delit la segona lectura. A Bagà sempre s'hi està bé.
Del 28 de juliol al 2 d'agost, cap a Flandes amb la Polifònica. Amb l'estatus de NO cantaire, això sí. Brusel·les, Bruges, Gant, Anvers, Lovaina... Si la ruta ja és preciosa, l'organització i la companyia són solvència contrastada. Altres expedicions a Noruega (1999), Alemanya (2002) i Àustria (2004) ho acrediten.
Molt ha plogut des del 1999. En quinze anys diuen els entesos que canviem dues vegades totes les cèl·lules del cos. Que ja no som els mateixos, vaja. També ens ha canviat la vida, i de quina manera !
Del 14 al 17 d'agost pedalarem per la ruta del Cister. De monestir en monestir: Santes Creus - Vallbona de les Monges - Poblet - Santes Creus. 108 km de ruta, i uns quants més de Vilafranca del Penedès a Santes Creus en l'etapa prèvia.
la ruta sencera: Santes Creus, Poblet, Vallbona de les Monges, Santes Creus
http://es.wikiloc.com/wikiloc/
I, com diria l'H.G.Wells, cada vegada que veig un adult damunt d'una bicicleta se m'esvaeix la desesperació sobre el futur de la raça humana. Que ho digués un visionari com ara ell li atorga un plus de credibilitat a aquesta sentència, o no?
L'estiu del 95 el Francesc Marc Álvaro va publicar al diari Avui un grapat d'articles preciosos (Postals de viatge) sobre el viatjar. En un d'ells deia:
diuen els avis que com més ràpid anem menys sabem cap a on. Alguna raó deuen tenir.
En èpoques de la padrina, un viatge en carro fins a Barcelona donava per confessar tota una vida i escoltar, després, la confessió de l'interlocutor, mentre la farigola als llavis permetia creure que l'eternitat havia de ser alguna cosa semblant a aquells trajectes plens de pols. A mesura que hem guanyat temps a l'hora de moure'ns, hem hagut de pagar més car el passatge i s'ha acabat la farigola, la pols, la confessió i l'eternitat.
Tant de bo tots aquests viatges siguin rodons i acabin, i bé, en el punt de partida.
Es van perfilant, concretant i materialitzant les dates i els escenaris. Viatjar, anar de viatge. Aviat tindrem postals de viatge.
Aquest estiu el full de ruta és prou interessant. Del 20 al 25 de juliol, estada tranquil·la a Bagà. Caminar per l'alta muntanya els matins, ben d'hora ben d'hora que diria en Guardiola, arribar a casa abans no faci més calor del compte, dinar... i llegir unes quantes hores. El Jo confesso de Jaume Cabré el tinc a punt de fa dies i espero amb delit la segona lectura. A Bagà sempre s'hi està bé.
Del 28 de juliol al 2 d'agost, cap a Flandes amb la Polifònica. Amb l'estatus de NO cantaire, això sí. Brusel·les, Bruges, Gant, Anvers, Lovaina... Si la ruta ja és preciosa, l'organització i la companyia són solvència contrastada. Altres expedicions a Noruega (1999), Alemanya (2002) i Àustria (2004) ho acrediten.
Molt ha plogut des del 1999. En quinze anys diuen els entesos que canviem dues vegades totes les cèl·lules del cos. Que ja no som els mateixos, vaja. També ens ha canviat la vida, i de quina manera !
Del 14 al 17 d'agost pedalarem per la ruta del Cister. De monestir en monestir: Santes Creus - Vallbona de les Monges - Poblet - Santes Creus. 108 km de ruta, i uns quants més de Vilafranca del Penedès a Santes Creus en l'etapa prèvia.
La ruta del cister http://www.larutadelcister.inf
la primera etapa http://ca.wikiloc.com/wikiloc/la ruta sencera: Santes Creus, Poblet, Vallbona de les Monges, Santes Creus
http://es.wikiloc.com/wikiloc/
Pedalar i pregar. Aquesta serà la nostra consigna. Potser arribarà a ser una experiència quasi religiosa, descreguts com som tota la parròquia participant.
La bicicleta porta implícita una metàfora de la vida: només caus o perds l'equilibri si deixes de pedalar. I, com diria l'H.G.Wells, cada vegada que veig un adult damunt d'una bicicleta se m'esvaeix la desesperació sobre el futur de la raça humana. Que ho digués un visionari com ara ell li atorga un plus de credibilitat a aquesta sentència, o no?
L'estiu del 95 el Francesc Marc Álvaro va publicar al diari Avui un grapat d'articles preciosos (Postals de viatge) sobre el viatjar. En un d'ells deia:
diuen els avis que com més ràpid anem menys sabem cap a on. Alguna raó deuen tenir.
En èpoques de la padrina, un viatge en carro fins a Barcelona donava per confessar tota una vida i escoltar, després, la confessió de l'interlocutor, mentre la farigola als llavis permetia creure que l'eternitat havia de ser alguna cosa semblant a aquells trajectes plens de pols. A mesura que hem guanyat temps a l'hora de moure'ns, hem hagut de pagar més car el passatge i s'ha acabat la farigola, la pols, la confessió i l'eternitat.
Tant de bo tots aquests viatges siguin rodons i acabin, i bé, en el punt de partida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú