Tot just ahir va fer 45 anys de l'aterratge a la Lluna de la nau espacial Apol·lo 11.
La missió, oficialment coneguda com a AS-506, s'havia enviat a l'espai quatre dies abans des de Cap Kennedy, Florida.
L'endemà, Neil Armstrong va trepitjar per primer cop a la història el nostre satèl·lit. Aquesta és la versió oficial, i que cadascú pensi el que vulgui.
Hi ha una parrafada relaciona amb el tema que trobo però que molt bona: un cop vista la Terra des de la Lluna, tota la resta és un epíleg.
I, posats a jugar amb les paraules, una altra expressió que trobo del tot afortunada: fallar la toma de terra, en referència a quan algú no toca de peus a terra i està com a desconnectat de la realitat.
En aquesta època tan líquida i incerta que vivim, res més oportú que evitar que ens falli la toma de terra. I res més desitjable que veure el nostre planeta des de l'espai sideral.
Com a catalans -i segons alguns taumaturgs de pa sucat amb oli- sembla ser que ho tenim més bé això de navegar per l'espai.
Llàstima que a tota aquesta patoleia els falli, justament, la toma de terra.
PD Al bloc de l'August Garcia, molt recomanable, llegeixo un escrit sobre els 30 anys de la mort de Xesco Boix "Perfums de Xesco Boix", que se celebren justament avui.
L'escrit de l'August, afinat i sensible, com de costum.
La missió, oficialment coneguda com a AS-506, s'havia enviat a l'espai quatre dies abans des de Cap Kennedy, Florida.
L'endemà, Neil Armstrong va trepitjar per primer cop a la història el nostre satèl·lit. Aquesta és la versió oficial, i que cadascú pensi el que vulgui.
Hi ha una parrafada relaciona amb el tema que trobo però que molt bona: un cop vista la Terra des de la Lluna, tota la resta és un epíleg.
I, posats a jugar amb les paraules, una altra expressió que trobo del tot afortunada: fallar la toma de terra, en referència a quan algú no toca de peus a terra i està com a desconnectat de la realitat.
En aquesta època tan líquida i incerta que vivim, res més oportú que evitar que ens falli la toma de terra. I res més desitjable que veure el nostre planeta des de l'espai sideral.
Com a catalans -i segons alguns taumaturgs de pa sucat amb oli- sembla ser que ho tenim més bé això de navegar per l'espai.
Llàstima que a tota aquesta patoleia els falli, justament, la toma de terra.
PD Al bloc de l'August Garcia, molt recomanable, llegeixo un escrit sobre els 30 anys de la mort de Xesco Boix "Perfums de Xesco Boix", que se celebren justament avui.
L'escrit de l'August, afinat i sensible, com de costum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada