Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

23 de juliol del 2014

Del 20 al 25 -de juliol-

Un mal pas del pare el cap de setmana passat m'aconsella canviar el full de ruta previst per aquesta setmana. Res de greu, cap trencadissa, però el canell adolorit i l'ensurt no ens els treu ningú. Adéu Bagà! Fins el mes que ve.

Aprofito aquests dies per endreçar els fitxers, els arxius digitals que s'han anat acumulant el darrer curs... i d'altres. 
I per retrobar-me amb les xarxes socials, ai las! Faig provatures i miro de no prendre mal amb el Twitter, el Facebook, el Google +, el bloc, el mòbil, l'iPad... i la mare que les va matricular!

També surto amb bicicleta ben d'hora ben d'hora i tinc temps -hores, moltes hores- per llegir. La relectura del "Jo confesso" de Jaume Cabré em captiva. La intenció és cruspir-me el miler de pàgines aquesta setmana, abans de marxar cap a Flandes, si res no es torça.

I encara em sobra alguna estoneta per avorrir-me, que tampoc és del tot fàcil. 
Aquesta és una bona veta a tirar per part de l'allau de coachings que hi ha al nostre voltant. Visca la tediteràpia !






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú