Casualitats de la vida, avui compleix 30 anys la llei de normalització lingüística, una bona eina que ha hagut de patir tres dècades de traves polítiques i de tot tipus. I som on som, amb totes les mancances que prou que coneixem, gràcies a la xarxa única escolar. En bona part per l'aposta decidida del PSC. La Marta Mata tindria molt a dir al respecte. Gràcies, Marta!
I avui fa exactament 70 anys de la publicació a Nova York d'El petit príncep, obra esdevinguda universal però que mai no m'ha estusiasmat, deixeu-m'ho dir sense embuts.
I avui, si tot hagués anat d'una altra manera, celebraríem els 100 anys de Caixa Penedès: Malaguanyada Caixa! Una dinàmica suïcida i una gestió de jutjat de guàrdia, del tot imcompetent i de vol gallinaci l'han fet saltar pels aires.
Sense haver pogut deixar algun referent realment emblemàtic per a la posteritat. que la sobrevisqués, a diferència d'altres caixes com ara Caixa Manresa que va ser capaç d'esmerçar esforços, uns 10M€, durant deu anys per recuperar i donar continuïtat a Món Sant Benet, al Bages, on tocava, a la matriu de l'entitat. Uns altres s'estimaven més capitalejar, fer de nous rics al capdavall, i esponsoritzar indiscriminadament corals, museus i altres galindaines foranes, Es van estimar més ser cua d'elefant que no pas cap de ratolí.I així els va anar!
Un pensament que m'acompanya de tant en tant: quan de temps faria que estaria acabat del tot el VINSEUM si tot hagués anat d'una altra manera? Ei, a tall d'exemple!
Aquesta tarda, a la tertúlia de la Cultural, a l'Agrícol, en parlarem. L'ocasió s'ho mereix.
Aquí m'aturo. Tinc dificultats per escriure a l'ordinador. Una capsulitis al dit petit de la mà esquerra m'està dificultant molt la cosa:
Visca la tecnologia digital!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada