Cinema "de vestuari" sobre les intrigues de la monarquia danesa del segle XVIII que resulta tant interessant o més que el relat d'una família perduda després d'un tsunami.
La película atrapa gràcies a una maquinària de guió forta que va de les històries de llit a les conspiracions de la cort. Amb un missatge ben clar: l'obscurantisme és sempre una fosca amenaça.
OBLIVION, de Joseph Kosinski, ciència ficció, EUA 2013.
Ciència-ficció que s'alimenta dels clàssics del gènere. A partir d'un realt de 12 pàgines, de la perseverància de Tom Cruise i d'un pressupost de 120M$.
Film d'acció rodat als EUA i a Islàndia -preciosa!-, plena de bells i espectculars paisatges de destrucció rodats sota el solbrillant. Una història al voltant de la identitat humana. I la presència torbadora de l'Olga Kurylenko, ompnipresent darrerament. Un futur incert i un passat dubtós, en definitiva.
EFECTOS SECUNDARIOS, Steven Soderberg, EUA 2013.
Thriller sobre els efecte secundaris que les drogues poden tenir en la ment humana. Els misteris del subconscient, l'addicció qa les drogues i els triangles amorosos. Ambun ritme, una intensitat i una trama agumental molt bons. Una reflexió sobre com podem arribar a espatllar la nostra vida, sense que calgui l'ajuda de ningú més.
"Una noia i una pistola són els dos ingredients necessaris per fer una pel·lícula. La sentència, de D.W. Griffith -atribuïda, però, una vegada rere l'altra a Jean-Luc Godard-, pateix a Efectos secundarios una notable i feliç variació: per realitzar un noir com cal necessitem una noia, una arma i una bona dosi de pastilles antidepressives.
I és que Steven Soderbergh ha sabut reescriure l'arquetip de la noia pertorbada de cert tipus de cinema noir i portar-lo a terrenys inusitats en el seu currículum: del thriller més o menys clàssic al suspens que frega l'estil hitchcockià, a Efectos secundarios Soderbergh experimenta amb el gènere fins a fer-lo completament seu. El procés és d'allò més estimulant: ritme mil·limètric, personatges distants, fotografia gèlida (a càrrec del mateix cineasta sota l'àlies de Peter Andrews) i un twist a meitat del llargmetratge que faria les delícies del mateix Hitchcock. Tot això per demostrar que, en el fons, som espectadors i alhora protagonistes d'un gran ball de màscares en què cap dels protagonistes és com sembla que sigui. Perquè la pel·lícula de Soderbergh no només es presenta com un atac a la totpoderosa indústria farmacèutica (magnífic el retrat de la cada vegada més inhumana i dopada -alta- societat nord-americana), sinó també com la constatació que resulta impossible enganyar el sistema. Per molt intel·ligent i boig que sigui el pla per transgredir la llei i la norma, el poder mai deixarà caure un dels seus. El capital ho destrossa tot: Soderbergh anuncia que s'acomiada amb una declaració d'intencions tan contundent com nihilista."PAULA ARANTZAZU RUIZ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada