Les relíquies de Sant Fèlix van arribar a Vilafranca del Penedès un 11 de setembre de 1700. Just 325 anys després s’ha posat en marxa una processó extraordinària per culminar tot un any de commemoracions.
La regidora de cultura, Àngels Dalmau, ha destacat que es tracta d’un acte excepcional amb una doble finalitat: honorar Sant Fèlix i que Vilafranca es converteixi en la capital de totes les festes patrimonials de Catalunya.
No vull desaprofitar l’oportunitagt de fer algunes consideracions gratuïtes al respecte.
La primera en relació a l’oportunitat de la celebració. No és una xifra rodona el 325. S’hagués pogut celebrar, si és que calia celebrar alguna cosa, els dies previs a la Festa Major, sense contraprogramar els actes de la diada de l’11 de setembre.
La segona en relació al perfil de l’acte. Encabir amb calçador un bon grapat de balls i elements d’altres festes forànies tampoc no calia, ni que es pretengui convertir Vilafranca en la capital de totes les festes patrimonials de Catalunya.
La tercera, en relació a l’esmentada capitalitat. El que cal és no tant convidar i pagar el beure a un bon grapat de balls i elements foranis com repensar la nostra Festa Major, que fa un quart de segle que no se’n parla gaire. L’últim debat que recordo és de finals del segle passat a les pàgines del 3 de Vuit.
Tinc la sensació que a la regidora de Cultura li fan fer cada paperot… Com aquell que no vol m’ha vingut al cap la instal·lació artística “Ceps que cauen del cel” del poeta Santi Borrell, ubicada a la vinya de titularitat municipal situada al davant del Complex Aquàtic el 6 de juny.
No sé, no sé… Em fa l'efecte que hem perdut l’oremus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú