Mònica Planas Callol (ARA 12/3/2025) ho comenta molt encertadament.
Cinquanta anys després del final de la dictadura de Franco, reivindicar una obvietat com la utilitat del català i el dret dels ciutadans a aprendre’l és gairebé un acte heroic que provoca visques i al·leluies en els seus parlants. Molt ben dit, Marc Giró. I gràcies per recordar a tothom que encara estem així de malament.
Al meu entendre aquest és el camí. Aquesta és la manera, educada, contundent, irònica i no agressiva ni insultant de defensar la causa, en la línia també del programa radiofònic La competència de RAC1, sense acritud als llavis ni la retòrica tronada de l’Espanya ens roba i altres consignes i ocurrències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú