Aquest matí, de 6 a 14h, he fet de mainader del Roc, una criatura dolcíssima de 5 mesos i de la Teula, una gossa jove i espavilada.
És el primer dia que hi dedico tanta estona, des de la criança del meus fills, però d’això ja fa gairebé 30 anys… Constato que tot s’oblida i que tot es pot tornar a aprendre. Mirant les criatures el temps s’atura i els records retornen.
El futur de la Teula és previsible i fàcil de perfilar. El del Roc, un llibre en blanc, sense línia de l’horitzó, obert a totes bandes. I aquesta és la grandesa de la vida, que ben poca cosa hi ha feta (en el seu cas), que queda molt per fer i que gairebé tot és possible.
Posats a brindar , fem-ho pels que ja no hi són, pels que sí que hi som i pels que vindran.
En qualsevol cas ha estat una bona matinal que espero que es repeteixi tot sovint.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú