Primer sant Jordi amb l’estatus de jubilat, amb la qual cosa i per imperatiu legal no puc donar un cop de mà a la parada de venda de llibres de la Cultural.
Enfilem cap a BCN després de molts anys d'absència per sant Jordi. Mare meva! Quina gernació, una cosa mai vista. Angoixant i del tot estressant. Fins i tot tanquem els accessos a alguna estació de metro per aglomeracions, cosa que jo no havia vist mai.
La visita guiada a VilaWeb, molt interessant i instructiva. Seixanta minuts ben aprofitats.
El passeig de Gràcia i la rambla de Catalunya són un formiguer i busquem alternatives. Els carrers i places de Gràcia, amb molta gent però molt més suportable.Anem i tornem amb Rodalies, amb retard i be atepeits.
Un parell de coses a comentar. La crítica ferotge i demolidora de l’Anna Carreras al llibre més venut de la diada, “Les nostres mares” de la Gemma Ruiz (ARA 22/4/2023). Aquí hi ha marro i alguna cosa de personal potser. Com que el llibre tomba per casa avui mateix en llegiré algun fragment per intentar entendre el per què de tot plegat.
I una cançó que vaig sentir ahir i que no em puc treure del cap. Mishima canta “Roses”, la versió en català de l’èxit de Miley Cyrus “Flowers” https://www.vilaweb.cat/noticies/mishima-flowers-roses-miley-cyrus/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada