21 de març de 2014

Catalunya, el moment zero i la teoria dels instants previs

Ahir al vespre, a l'Escorxador, el jutge Santiago Vidal, autor del llibre Els set pecats capitals de la justícia (Ara Llibres, 2014), va oferir una xerrada sobre la legalitat del procés sobiranista català, organitzatzada per l’ANC. : “El futur estat català: una república independent o federal”. 

Èxit indiscutible de la convocatòria: tota la sala plena i desenes de persones dretes o assegudes al terra. Realment impressionant. No gaire gent jove 
sinó més aviat gent de mitjana edat o edat avançada.

Exposició rigurosa, interessant, ben trabada. Arguments de pes, amb una sòlida base jurídica i emmarcats en la legislació internacional. Amb intel·ligència i sentit comú, que asempre són bons comapnys de viatge.

Tot plegat em fa pensar en la teoria dels instants previs, que explica que el millor de les coses que passen és la il·lusió prèvia que hi poses. Segons aquesta teoria és millor el que està a punt de passar que el que acaba passant. El més excitant de la democràcia va ser la Transició, quan veies a venir el canvi de règim però formalment encara no el tenies. 
És l'emoció de quan olores un llibre que t'acabes de comprar, de quan s'apaguen els llums al cinema, de quan és a punt de començar un concert...

El que ve després no sempre respon a les expectatives que tu mateix t'havies creat. Per això és tan difícil que la vida estigui a l'alçada de les nombroses i a vegades injustificades expectatives que desperten els instants previs.

Si el 2013 es parlava de l'any zero i ara es parla del moment zero -l'any que comença tot de nou, l'any que se surt de la crisi, el de la consulta...- ja podem encomanar-nos a qui correspongui per tal que tots plegats no quedem a zero. 

El meu suport entusiata a l'ANC i a totes les forces vives que han apostat fort per un procés del tot inajornable. Al capdavall serem el que voldrem, o no?