Ara fa un any el CCCB va dedicar una exposició a la intel·ligència artificial (IA). Molt interessant per cert, sobretot si tenim en consideració que som en un moment de desconcert ideològic generalitzat.
Sembla ser que la IA ja és un tema polític i hi ha països que han desenvolupat estratègies pròpies. La Xina sap que si lidera la IA liderarà el món i està invertint molts diners.
Enric González ho té clar (Sobre la humanitat, l'ètica i com sobreviure. ARA 16/2/2024).
Avui més de 5.000 milions de persones fan servir internet. El 99% de la informació (incloent-hi el que fa referència al seu compte corrent bancari) transita per internet. El món és inconcebible sense internet.
Ha estat un canvi ràpid. El primer smartphone, l'iPhone, va aparèixer el 2007. Avui gairebé tots en tenim un.
Ara feu-vos a la idea que aquest canvi, el d'internet, va ser lentíssim comparat amb el pròxim. I, en comparació amb el pròxim, no va canviar gran cosa.
Parlo de la intel·ligència artificial. Hi ha qui confon aquesta revolució tecnològica amb eines com ChatGPT, un simple xatbot (en realitat no tan simple, perquè en la seva creació hi van participar tipus com Bill Gates i Elon Musk) que manega bé el llenguatge i ajuda en certes tasques. Aquest xatbot és capaç d'escriure articles sintàcticament decents, però equival a internet el 1994: un balbuceig.
En essència, la intel·ligència artificial és una màquina capaç d'aprendre-ho tot. En cinc anys, deu com a màxim, haurà canviat el món. Serà el millor advocat, el millor periodista, el millor metge, etcètera. I sabrà com sobreviure. Penseu en el Hal 2000 de 2001, una odissea de l'espai, però a sac. No només s'acabarà amb molts oficis i professions: si se li permet un desenvolupament orgànic, s'acabarà, per lògica, amb individus tan estúpids com nosaltres.
No em creguin a mi. Llegeixin per exemple “La ola que viene”, de Mustafa Suleyman. Suleyman implora que s'estableixin límits universals a la IA i que s'utilitzi de forma ètica, perquè si no, després d'uns anys d'avenços meravellosos en medicina i molts altres camps (les màquines dirigiran els serveis públics i les empreses, podran crear, o no, virus terrorífics, fabricaran òrgans o éssers vius diferents combinant les lletres que componen l'ADN), arribarà la catàstrofe.
Aquí tornem al principi, a l'ètica col·lectiva. ¿Serem capaços d'establir límits a una tecnologia omnipresent i omnipotent? ¿Serem capaços de fer-la servir per al bé i no per al mal? Suleyman diu que la IA planteja una “amenaça existencial”. I resulta convincent.
La IA ha piratejat el sistema operatiu humà? Bona pregunta de Yuval Noah Harari, historiador, autor de 'Sàpiens', 'Homo Deus' i 'Imparables', que creu que la intel·ligència artificial pot ser una amenaça per a la civilització humana.A tall de prova faig una primera incursió en el maneig del ChatGPT Li demano informació sobre els aspectes més importants del pensament polític de Maquiavel i la resposta que em dóna és sintètica, essencial, de lectura fàcil i definitiva. El text general és bo. Si un simple xatbot és capaç de generar aquest text, fins a on pot arribar la IA? https://chatgpt.com/share/67e5a7e0-0a78-8009-8968-c1feb4a89e0c
28 de març del 2025
27 de març del 2025
Lot de supervivència
La Comissió Europea ha presentat aquest 26 de març del 2025 la seva Estratègia d'Alerta i Previsió per als ciutadans com una manera de “recolzar i potenciar la capacitat d'Europa de prevenir i respondre a les amenaces que van sorgint”.
Dins de les 30 claus que componen aquesta estratègia hi ha la crida a la ciutadania perquè preparin queviures i subministraments necessaris per sobreviure a les 72 hores posteriors a episodis com l'agressió d'un altre Estat o desastres ocasionats per la crisi climàtica.
Brussel·les proposa que els habitatges europeus disposin de prou subministraments per a sobreviure tres dies en cas de guerra o crisi.
Sembla ser que finalment els lobbies de la guerra, de la indústria armamentística vaja, han aconseguit els seus propòsits: inocular la por a l'ànima dels ciutadans i construir un relat d’èxit: muntar un escenari de guerra, de conflicte permanent. (Què ha de contenir el lot de supervivència per a 72 hores que proposa la Unió Europea? Vilaweb 26/3/2025)
Aquest lot de supervivència hauria de permetre que els ciutadans disposessin de prou aigua, aliments, medicaments i bateries per a sobreviure durant tres dies.
La comissària Hadja Lahbib, de Preparació i Gestió de Crisis, ha publicat un vídeo en clau d’humor en què explica què hauria d’incloure aquest lot de supervivència. En la descripció, s’explica que s’ha d’estar “a punt per a qualsevol cosa” i afirma que “aquesta ha de ser la nostra nova manera de vida europea”. Amb un toc d’humor, la comissària explica que a la bossa hi porta, per a sobreviure setanta-dues hores, les ulleres, còpies de la documentació, una llanterna, espelmes i un encenedor, aigua, una navalla suïssa, medicació, alguna cosa per a menjar, diners en efectiu –perquè la targeta podria ser que no servís–, un carregador i una bateria, una ràdio de piles i també recomana un joc de cartes. Vegeu-ne el vídeo: https://ja.cat/lotsupervivencia
Aquesta ha de ser la nostra nova manera de vida europea? Va home va!
Dins de les 30 claus que componen aquesta estratègia hi ha la crida a la ciutadania perquè preparin queviures i subministraments necessaris per sobreviure a les 72 hores posteriors a episodis com l'agressió d'un altre Estat o desastres ocasionats per la crisi climàtica.
Brussel·les proposa que els habitatges europeus disposin de prou subministraments per a sobreviure tres dies en cas de guerra o crisi.
Sembla ser que finalment els lobbies de la guerra, de la indústria armamentística vaja, han aconseguit els seus propòsits: inocular la por a l'ànima dels ciutadans i construir un relat d’èxit: muntar un escenari de guerra, de conflicte permanent. (Què ha de contenir el lot de supervivència per a 72 hores que proposa la Unió Europea? Vilaweb 26/3/2025)
Aquest lot de supervivència hauria de permetre que els ciutadans disposessin de prou aigua, aliments, medicaments i bateries per a sobreviure durant tres dies.
La comissària Hadja Lahbib, de Preparació i Gestió de Crisis, ha publicat un vídeo en clau d’humor en què explica què hauria d’incloure aquest lot de supervivència. En la descripció, s’explica que s’ha d’estar “a punt per a qualsevol cosa” i afirma que “aquesta ha de ser la nostra nova manera de vida europea”. Amb un toc d’humor, la comissària explica que a la bossa hi porta, per a sobreviure setanta-dues hores, les ulleres, còpies de la documentació, una llanterna, espelmes i un encenedor, aigua, una navalla suïssa, medicació, alguna cosa per a menjar, diners en efectiu –perquè la targeta podria ser que no servís–, un carregador i una bateria, una ràdio de piles i també recomana un joc de cartes. Vegeu-ne el vídeo: https://ja.cat/lotsupervivencia
Aquesta ha de ser la nostra nova manera de vida europea? Va home va!
Les institucions europees intenten generar pànic col·lectiu per justificar el gir cap al rearmament i la militarització. És escandalós. (Jordi Salvia)
Com diu la Rosamaria Cendrós, a casa ja tenim a punt el kit de supervivència, no sé si aguantarà gaire, que comenci el festival i així anirem per feina.
La Competència @lacompetencia En Jep Cabestany comenta el kit de supervivència de la Unió Europea per quan vingui l’apocalipsi. https://x.com/i/status/1905273613034664265
26 de març del 2025
Una filosofia de l’amistat
Acabo de llegir el darrer assaig de la Marina Garcés (La passió dels estranys. Una filosofia de l’amistat, Galàxia Gutenberg, 2025). Un bon llibre, com és habitual. Potser un pèl exhaustiu i erudit pel meu gust.
L’amistat és l’únic vincle sense llei, proclama la Marina. Unes altres perles de l'autora:
L’amistat és tan quotidiana i tan rara que no n’hem fet una institució.
És molt fàcil i molt difícil parlar de l'amistat. És molt fàcil i molt difícil saber qui són els nostre amics. És molt fàcil i molt difícil perdre'ls. És molt fàcil i molt difícil retrobar-los.
L’amistat és el vincle afectiu que es dóna entre aquells que no estan units per altres relacions -ja siguin familiars, laborals, de veïnatge, de nacionalitat o d’un altre tipus- ni sotmesos a cap de les seves finalitats.
L’amistat és una relació estranya. Tan estranya que no ha generat una institucio ni una legalitat pròpies.
L’amistat és, per tant, un vincle que no s’escriptura, però que ha generat molta escriptura: cartes, dedicatòries, felicitacions, oracions fúnebres, relats, novel·les, pel·lícules, missatges, les xarxes socials…
Em ve al cap l’escena final de Thelma i Louise (Ridley Scott, 1991) o Les amistats perilloses (Stephen Frears, 1988) o Els amics de Peter (Kennett Branagh, 1992). I també aquell acudit del personatge que entra em una llibreria i pregunta: ¿Tiene un libro que se titula “Cómo hacer amigos”, caragüevo?
L’amistat és l’únic vincle sense llei, proclama la Marina. Unes altres perles de l'autora:
L’amistat és tan quotidiana i tan rara que no n’hem fet una institució.
És molt fàcil i molt difícil parlar de l'amistat. És molt fàcil i molt difícil saber qui són els nostre amics. És molt fàcil i molt difícil perdre'ls. És molt fàcil i molt difícil retrobar-los.
L’amistat és el vincle afectiu que es dóna entre aquells que no estan units per altres relacions -ja siguin familiars, laborals, de veïnatge, de nacionalitat o d’un altre tipus- ni sotmesos a cap de les seves finalitats.
L’amistat és una relació estranya. Tan estranya que no ha generat una institucio ni una legalitat pròpies.
L’amistat és, per tant, un vincle que no s’escriptura, però que ha generat molta escriptura: cartes, dedicatòries, felicitacions, oracions fúnebres, relats, novel·les, pel·lícules, missatges, les xarxes socials…
Em ve al cap l’escena final de Thelma i Louise (Ridley Scott, 1991) o Les amistats perilloses (Stephen Frears, 1988) o Els amics de Peter (Kennett Branagh, 1992). I també aquell acudit del personatge que entra em una llibreria i pregunta: ¿Tiene un libro que se titula “Cómo hacer amigos”, caragüevo?
Del tot imprescindible si parlem de l’amistat aquesta escena de El llibre de la selva https://youtu.be/UQtL8BHI93M?t=17
25 de març del 2025
De compres. Groenlàndia vs. Califòrnia
En diuen Hygge i és un concepte 100% danès: Es diu que fa a les llars més càlides i a la gent més feliç. Es pronuncia "hu-ga".
Hygge és molt més que això: és una actitud davant de la vida i és el que ha ajudat Dinamarca a superar Suïssa i Islàndia com el país més feliç del món.
"Necessitem més sol, palmeres i patins": més de 200.000 danesos responen a Trump que volen "comprar" Califòrnia. Una petició satírica surt al pas dels plans del republicà per apropiar-se de Groenlàndia.
https://www.ara.cat/internacional/europa/danesos-ofereixen-california-resposta-trump-groenlandia-comprar_1_5282256.html
Totalment d’acord amb el comentari de Mary Anne Trump.
Hygge és molt més que això: és una actitud davant de la vida i és el que ha ajudat Dinamarca a superar Suïssa i Islàndia com el país més feliç del món.
"Necessitem més sol, palmeres i patins": més de 200.000 danesos responen a Trump que volen "comprar" Califòrnia. Una petició satírica surt al pas dels plans del republicà per apropiar-se de Groenlàndia.
https://www.ara.cat/internacional/europa/danesos-ofereixen-california-resposta-trump-groenlandia-comprar_1_5282256.html
Totalment d’acord amb el comentari de Mary Anne Trump.
24 de març del 2025
Groucho i Marx
Amb els temps que corren ens calen més Grouchos i més Marxs. Més ironia i més personatges de la talla de Karl Marx.
Groucho, amb els seus germans, va formar els germans Marx revolucionant el cinema amb pel·lícules com Sopa de Ganso o Una Nit a l'Òpera.
El seu estil sarcàstic i la seva rapidesa mental el van convertir en icona de l'humor. Va deixar frases per a la història:
"Aquests són els meus principis. Si no li agraden, en tinc d'altres."
"Mai oblido una cara, però si escau, estaré encantat de fer una excepció."
Doncs això, una mica més d’ironia i no tant postureig ni tanta mala baba.
Groucho, amb els seus germans, va formar els germans Marx revolucionant el cinema amb pel·lícules com Sopa de Ganso o Una Nit a l'Òpera.
El seu estil sarcàstic i la seva rapidesa mental el van convertir en icona de l'humor. Va deixar frases per a la història:
"Aquests són els meus principis. Si no li agraden, en tinc d'altres."
"Mai oblido una cara, però si escau, estaré encantat de fer una excepció."
Doncs això, una mica més d’ironia i no tant postureig ni tanta mala baba.
21 de març del 2025
Guerra a la guerra
Se senten veus de guerra. Sergi Picazo al digital CRÍTIC manifesta que sempre han apostat pel periodisme de pau, no pel periodisme de guerra. Per això, en aquests moments de creixent bel·licisme arreu del món, ens ofereixen continguts i reflexions per explorar els camins de pau.
Segons l'Escola de Cultura de Pau, l'any passat hi havia 36 guerres obertes a tot el món, la majoria de les quals, en concret 18, a l'Àfrica subsahariana, amb tot el que passa avui al Congo especialment.
I, mentrestant, la Unió Europea, esbojarradament, ha iniciat una mena de cursa armamentística i militarista per gastar 800.000 milions d'euros en armament contra una suposada "invasió russa".
Al llibre 'Negociar la paz en temps de guerra' (Catarata, 2024) Vicenç Fisas , analista de conflictes i de processos de pau, reivindica l'esperança en els processos de pau: la meitat de les guerres dels darrers 35 anys han acabat per un acord de pau, i només el 14%, per una victòria militar.
Un manifest contra el rearmament a Europa que val la pena considerar:
Segons l'Escola de Cultura de Pau, l'any passat hi havia 36 guerres obertes a tot el món, la majoria de les quals, en concret 18, a l'Àfrica subsahariana, amb tot el que passa avui al Congo especialment.
I, mentrestant, la Unió Europea, esbojarradament, ha iniciat una mena de cursa armamentística i militarista per gastar 800.000 milions d'euros en armament contra una suposada "invasió russa".
Al llibre 'Negociar la paz en temps de guerra' (Catarata, 2024) Vicenç Fisas , analista de conflictes i de processos de pau, reivindica l'esperança en els processos de pau: la meitat de les guerres dels darrers 35 anys han acabat per un acord de pau, i només el 14%, per una victòria militar.
Un manifest contra el rearmament a Europa que val la pena considerar:
https://forms.komun.org/manifiesto-contra-el-rearme-y-la-guerra-en-europa
Arribats en aquest punt no se m’acut altra cosa que tirar de la vella i irrefutable consigna: feu l’amor i no la guerra!
20 de març del 2025
Ojo l’ull
Aquesta expressió tan poc ortodoxa l’he sentida algun cop. La trobo curiosa, enginyosa i xocant.
La Mònica Planas (Arrencar-se els ulls en directe. ARA 19/3/2025) comenta un dels programes més morbosos i obscens de Mediaset: Codigo 10.
Es veu que part de la família d’un dels invitats al programa havia posat en dubte que ell fos invident i, per tant, ell va decidir demostrar-ho en un exercici carregat d’una indubtable força dramàtica.
Els espectadors van ser testimonis d’un moment televisiu delirant: “¡Se ha puesto en tela de juicio hasta que soy ciego! ¡Y estoy hasta los cojones ya! ¡Soy ciego de verdad, maldita sea!”, i amb agressivitat es va posar els dits a la cara i es va arrencar les dues pròtesis oculars que dissimulaven la seva ceguesa. “¡Mira mis ojos!”, va exclamar allargant la mà als dos presentadors, mostrant-los els dos ulls falsos al palmell.
El tal José Manuel es va tornar a col·locar les pròtesis, però, tornant de la publicitat, el programa repetia l’escena sencera del buidatge de cassoletes. L'espectacle, patètic i còmic a la vegada, semblava una paròdia de la tele més infame.
Em ve al cap un episodi d’un montblanquí ja difunt, conco i molt de la broma, que també portava incorporat un ull postís i que quan dinava en algun establiment i trobava un cambrer nou sempre li feina la mateixa broma. Es treia l’ull postís i el posava al plat que tenia a taula, fos una amanida o qualsevol altra menja, tot dient molt empipat alguna cosa com ara
- Ei, tu! Què coi m’has portat a taula! Què hi fa aquest ull a la meva amanida?
Us imagineu l’escena? N’hi ha per llogar-hi cadires!
La Mònica Planas (Arrencar-se els ulls en directe. ARA 19/3/2025) comenta un dels programes més morbosos i obscens de Mediaset: Codigo 10.
Es veu que part de la família d’un dels invitats al programa havia posat en dubte que ell fos invident i, per tant, ell va decidir demostrar-ho en un exercici carregat d’una indubtable força dramàtica.
Els espectadors van ser testimonis d’un moment televisiu delirant: “¡Se ha puesto en tela de juicio hasta que soy ciego! ¡Y estoy hasta los cojones ya! ¡Soy ciego de verdad, maldita sea!”, i amb agressivitat es va posar els dits a la cara i es va arrencar les dues pròtesis oculars que dissimulaven la seva ceguesa. “¡Mira mis ojos!”, va exclamar allargant la mà als dos presentadors, mostrant-los els dos ulls falsos al palmell.
El tal José Manuel es va tornar a col·locar les pròtesis, però, tornant de la publicitat, el programa repetia l’escena sencera del buidatge de cassoletes. L'espectacle, patètic i còmic a la vegada, semblava una paròdia de la tele més infame.
Em ve al cap un episodi d’un montblanquí ja difunt, conco i molt de la broma, que també portava incorporat un ull postís i que quan dinava en algun establiment i trobava un cambrer nou sempre li feina la mateixa broma. Es treia l’ull postís i el posava al plat que tenia a taula, fos una amanida o qualsevol altra menja, tot dient molt empipat alguna cosa com ara
- Ei, tu! Què coi m’has portat a taula! Què hi fa aquest ull a la meva amanida?
Us imagineu l’escena? N’hi ha per llogar-hi cadires!
19 de març del 2025
Lamine Yamal
Que un jove de barri humil sigui el referent de tants infants d'arreu del país és potentíssim en termes de cohesió social. Pinta bé, de moment.
Si el seu pare el deixa estar en pau i l’allau de milions no li fan perdre l’oremus pot arribar a marcar una època i a fer-nos gaudir d’un espectacle futbolístic. Esperem-ho!
Si el seu pare el deixa estar en pau i l’allau de milions no li fan perdre l’oremus pot arribar a marcar una època i a fer-nos gaudir d’un espectacle futbolístic. Esperem-ho!
I ja de pas treiem del llindar de la pobresa la vergonyosa quantitat de nois i joves, ⅓ del total segons les estadístiques, que viuen desemparats a casa nostra. O els rescatem ara o serà una generació perduda.
18 de març del 2025
Un món de bojos
Uns quants retalls de premsa que constaten que vivim en un món de bojos. O no?
“Vivim en un món en què l’1% de la població mundial té tants diners com el 99% restant”.
“Denuncien la construcció d'una carretera de 4 carrils en plena selva amazònica per facilitar el trànsit dels participants en la Cimera del Clima al Brasil”.
“Els ideòlegs actuals són grans empreses tecnològiques com Google, Amazon, Facebook i Microsoft, amb fronteres difuses i uns interessos molt clars: fer-se més rics”.
“Vivim en un món en què l’1% de la població mundial té tants diners com el 99% restant”.
“Denuncien la construcció d'una carretera de 4 carrils en plena selva amazònica per facilitar el trànsit dels participants en la Cimera del Clima al Brasil”.
“Els ideòlegs actuals són grans empreses tecnològiques com Google, Amazon, Facebook i Microsoft, amb fronteres difuses i uns interessos molt clars: fer-se més rics”.
17 de març del 2025
Amb filosofia
La filosofia és una caixa d’eines formidable per anar esquivant els obstacles vitals, d’altra banda inevitables. Cal viure amb filosofia.
Tot el que es faci per tal d’evitar caure en mans d’una colla de xarlatans que es mouen a les xarxes és necessari, imprescindible per no prendre mal.
Els docents exigeixen des del Parlament que torni la tercera hora d'aquesta assignatura a primer de batxillerat (Catalunya, a la cua en hores de filosofia: "Necessitem temps per pensar". Cesc Maideu. ARA 13/3/2025).
Conèixer què vol dir veritat i mentida en un món envaït per les notícies falses. Comprendre que "les generalitzacions sovint són fal·làcies" en un moment en què molts parlen pel broc gros. I dialogar en un món dividit. "Entendre que la polarització s'evita quan pots tolerar no estar d'acord amb el teu amic i seguir sent el seu amic". Els docents de filosofia defensen que l'assignatura que imparteixen va molt més enllà dels mites i les teories dels clàssics. Permet a l'alumne "pensar", "dubtar", "fer autocrítica" i "plantejar-s'ho tot".
Catalunya és el territori on es fan menys hores de filosofia al batxillerat: cinc a la setmana entre els dos cursos (dues a primer i tres a segon).
Per tot plegat més de 400 professors s'han unit sota la plataforma Docents de Filosofia per la 3a hora, ja que creuen que "filosofar" crea persones crítiques, i que per fer-ho es necessita un temps que no tenen.
En aquest sentit, una altra de les demandes és que l'optativa de filosofia a quart d'ESO sigui present en tots els centres. Què menys!
Tot el que es faci per tal d’evitar caure en mans d’una colla de xarlatans que es mouen a les xarxes és necessari, imprescindible per no prendre mal.
Els docents exigeixen des del Parlament que torni la tercera hora d'aquesta assignatura a primer de batxillerat (Catalunya, a la cua en hores de filosofia: "Necessitem temps per pensar". Cesc Maideu. ARA 13/3/2025).
Conèixer què vol dir veritat i mentida en un món envaït per les notícies falses. Comprendre que "les generalitzacions sovint són fal·làcies" en un moment en què molts parlen pel broc gros. I dialogar en un món dividit. "Entendre que la polarització s'evita quan pots tolerar no estar d'acord amb el teu amic i seguir sent el seu amic". Els docents de filosofia defensen que l'assignatura que imparteixen va molt més enllà dels mites i les teories dels clàssics. Permet a l'alumne "pensar", "dubtar", "fer autocrítica" i "plantejar-s'ho tot".
Catalunya és el territori on es fan menys hores de filosofia al batxillerat: cinc a la setmana entre els dos cursos (dues a primer i tres a segon).
Per tot plegat més de 400 professors s'han unit sota la plataforma Docents de Filosofia per la 3a hora, ja que creuen que "filosofar" crea persones crítiques, i que per fer-ho es necessita un temps que no tenen.
En aquest sentit, una altra de les demandes és que l'optativa de filosofia a quart d'ESO sigui present en tots els centres. Què menys!
13 de març del 2025
Marc Giró i el català
El presentador Marc Giró ha estat molt aplaudit aquestes darreres hores per la defensa de la llengua catalana que va fer en el monòleg inicial del seu programa Late xou, que s’emet cada dimarts a la 1 de Televisió Espanyola.
Mònica Planas Callol (ARA 12/3/2025) ho comenta molt encertadament.
Cinquanta anys després del final de la dictadura de Franco, reivindicar una obvietat com la utilitat del català i el dret dels ciutadans a aprendre’l és gairebé un acte heroic que provoca visques i al·leluies en els seus parlants. Molt ben dit, Marc Giró. I gràcies per recordar a tothom que encara estem així de malament.
Mònica Planas Callol (ARA 12/3/2025) ho comenta molt encertadament.
Cinquanta anys després del final de la dictadura de Franco, reivindicar una obvietat com la utilitat del català i el dret dels ciutadans a aprendre’l és gairebé un acte heroic que provoca visques i al·leluies en els seus parlants. Molt ben dit, Marc Giró. I gràcies per recordar a tothom que encara estem així de malament.
Al meu entendre aquest és el camí. Aquesta és la manera, educada, contundent, irònica i no agressiva ni insultant de defensar la causa, en la línia també del programa radiofònic La competència de RAC1, sense acritud als llavis ni la retòrica tronada de l’Espanya ens roba i altres consignes i ocurrències.
12 de març del 2025
Atrapats al gel. La llegendària expedició a l’Antàrtida de Shackleton
Segueixo amb interès i preocupació l’estat de salut dels 9 alpinistes catalans accidentats en una allau a Armènia. Troben el cos de l'excursionista català mort i 7 més estan ferits. A l’alta muntanya no existeix el risc 0.
Segueixo un fil a X @SofiaSici sobre l’epopeia de Shackleton. Gairebé increïble.
El 1915, 28 homes s'enfrontaren a una mort segura a l'Antàrtida. L'expedició Imperial Transantàrtica, dirigida per Ernest Shackleton, tenia un objectiu audaç: creuar l'Antàrtida a peu. 1.800 milles de gel. El darrer continent inexplorat pels humans.
El seu vaixell Endurance va ser construït per resistir qualsevol cosa. Però el 19 de gener de 1915 va passar l'impensable: el gel va començar a esclafar la seva embarcació com si fos una llauna. Shackleton, es va adonar que estaven a punt de perdre-ho tot…
La tripulació va observar impotent com la seva llar de 10 mesos era destrossada fins a convertir-se en estelles. El somni de Shackleton de creuar l'Antàrtida era mort. Van quedar encallats a 1.200 milles de la civilització. La temperatura: a -45°C. Sense ràdio.
La tripulació va arrossegar els bots salvavides a través del gel durant 5 mesos. Pren 5 homes i navega 800 milles a través del pitjor oceà del món fins a la illa Geòrgia del Sud. Les probabilitats d’èxit? Gairebé nul·les però no tenia elecció.
Van caldre quatre intents de rescat però el 30 d'agost del 1916, Shackleton va tornar a la Illa Elefant. Contra tot pronòstic, no havia perdut un sol home.La llegenda diu que per reclutar la tripulació Shackleton va posar un anunci als diaris amb aquest text: es busquen homes per a viatge perillós. Sou baix, fred intens, llargs mesos de foscor completa, retorn sefgur dubtós. Honor i reconeixement en cas d’èxit.
Segueixo un fil a X @SofiaSici sobre l’epopeia de Shackleton. Gairebé increïble.
El 1915, 28 homes s'enfrontaren a una mort segura a l'Antàrtida. L'expedició Imperial Transantàrtica, dirigida per Ernest Shackleton, tenia un objectiu audaç: creuar l'Antàrtida a peu. 1.800 milles de gel. El darrer continent inexplorat pels humans.
El seu vaixell Endurance va ser construït per resistir qualsevol cosa. Però el 19 de gener de 1915 va passar l'impensable: el gel va començar a esclafar la seva embarcació com si fos una llauna. Shackleton, es va adonar que estaven a punt de perdre-ho tot…
La tripulació va observar impotent com la seva llar de 10 mesos era destrossada fins a convertir-se en estelles. El somni de Shackleton de creuar l'Antàrtida era mort. Van quedar encallats a 1.200 milles de la civilització. La temperatura: a -45°C. Sense ràdio.
La tripulació va arrossegar els bots salvavides a través del gel durant 5 mesos. Pren 5 homes i navega 800 milles a través del pitjor oceà del món fins a la illa Geòrgia del Sud. Les probabilitats d’èxit? Gairebé nul·les però no tenia elecció.
Van caldre quatre intents de rescat però el 30 d'agost del 1916, Shackleton va tornar a la Illa Elefant. Contra tot pronòstic, no havia perdut un sol home.La llegenda diu que per reclutar la tripulació Shackleton va posar un anunci als diaris amb aquest text: es busquen homes per a viatge perillós. Sou baix, fred intens, llargs mesos de foscor completa, retorn sefgur dubtós. Honor i reconeixement en cas d’èxit.
10 de març del 2025
This is art. Va d’exposicions amb MAJÚSCULES… i sense escrúpols
El divendres passat a la sala dels Trinitaris es va inaugurar l’exposició de Miguel Ángel Encuentra Visions YI. Un estudi sobre la llibertat a partir del rigor tècnic. S’ha de veure. A mi se’m fa difícil en general, més enllà de l’art figuratiu, comentar aquest tipus d’exposicions, de la mateixa manera que m’és difícil copsar les menges d’alguns plats de la nouvelle cuisine.
I en ve al cap una notícia de fa una dècada però que no caduca, que és intemporal: Un museu suec exposa dos captaires com a obres d'art. La parella posa en una de les sales d'art contemporani durant dues hores al dia a 15 euros cada hora.
Realment this is art, amb MAJÚSCULES… i sense escrúpols.
I en ve al cap una notícia de fa una dècada però que no caduca, que és intemporal: Un museu suec exposa dos captaires com a obres d'art. La parella posa en una de les sales d'art contemporani durant dues hores al dia a 15 euros cada hora.
Realment this is art, amb MAJÚSCULES… i sense escrúpols.
8 de març del 2025
Cançons d’amor i desamor
Escolto atentament un tema recent: Com que m'has dit que m'estimes, jo ja no t'estimo tant. Mushkaa i Guillem Gisbert canten plegats una cançó de desamor. Una proposta ben curiosa i que combina molt bé, que enganxa, vaja.
Només la veu de Mushkaa no la salvaria, ni l’hagués acabat d’escolar, però la combinació la salva.
Trobareu la lletra i la música al digital de cultura Catorze 14 https://www.catorze.cat/musica/cumbia-guillem-gisbert-mushkaa_1226638_102.html
No m’ha agradat tant com la versió de Mishima del hit de Miley Cyrus Flowers, un himne a l’amor propi i a deixar enrere les relacions que ens fan mal. L’enllaço https://ja.cat/mishimaroses
Ai l’amor!
Només la veu de Mushkaa no la salvaria, ni l’hagués acabat d’escolar, però la combinació la salva.
Trobareu la lletra i la música al digital de cultura Catorze 14 https://www.catorze.cat/musica/cumbia-guillem-gisbert-mushkaa_1226638_102.html
No m’ha agradat tant com la versió de Mishima del hit de Miley Cyrus Flowers, un himne a l’amor propi i a deixar enrere les relacions que ens fan mal. L’enllaço https://ja.cat/mishimaroses
Ai l’amor!
7 de març del 2025
L'humor a la música clàssica
Qui ha dit que l’humor no té cabuda a la música clàssica? A la conferència de l’aula d’extensió universitària d’ahir, de Pere Andreu Jariod, periodista, músic i divulgador de música clàssica es van aclarir els dubtes.
A tall d’exemple at the opera https://www.youtube.com/watch?v=yV_dzvA_INU
A tall d’exemple at the opera https://www.youtube.com/watch?v=yV_dzvA_INU
7Pianista que té un ensurt quan la cantant d’òpera canta https://youtu.be/SNuVVSmZuOw
6 de març del 2025
Crims. La veritat no prescriu mai
El 2005 vaig llegir amb molt d'interès Tor tretze cases i tres morts de Carles Porta, editat per La Campana. Llibre amè i interessant.
No tenia la més remota idea de l’èxit que tindria en Carles Porta. A 20 anys vista resulta espectacular i al·lucinant la seva trajectòria d’èxit. A les llibreries, a la ràdio, als audiovisuals: programes de televisió, videojocs…
A part del morbo i l’interès pels crims i la part fosca de la vida, és innegable la vàlua literària, la posada en escena, la banda sonora sonora dels relats.
Tot plegat constitueix un relat atractiu i de qualitat que arrossega una gernació de seguidors incondicionals, ben allunyat del relat fred i sense matisos d’algun mitjà de comunicació decimonònic com a ara El Caso.
I no, la veritat no prescriu mai.
No tenia la més remota idea de l’èxit que tindria en Carles Porta. A 20 anys vista resulta espectacular i al·lucinant la seva trajectòria d’èxit. A les llibreries, a la ràdio, als audiovisuals: programes de televisió, videojocs…
A part del morbo i l’interès pels crims i la part fosca de la vida, és innegable la vàlua literària, la posada en escena, la banda sonora sonora dels relats.
Tot plegat constitueix un relat atractiu i de qualitat que arrossega una gernació de seguidors incondicionals, ben allunyat del relat fred i sense matisos d’algun mitjà de comunicació decimonònic com a ara El Caso.
I no, la veritat no prescriu mai.
5 de març del 2025
Carnaval, carnaval… a Vilafranca del Penedès
De patètic qualificaria, i sense cap mena de dubte, el programa de la festa de carnaval organitzada per l’ajuntament de Vilafranca.
Tinc la sensació que fa un grapat d’anys que se le empesquen totes per tal de tirar endavant una festa que no està arrelada a la vila de manera significativa i que, amb més voluntat que encert, es perpetra any rere any amb petites variants.
L’espectacle de dijous gras a la plaça de sant Joan, amb un parell de centenars de persones fent cua per arreplegar una llesca de pa amb botifarra, i que es repetirà aquest vespre amb la sardinada al Tívoli és gairebé grotesc.
El sainet de la mort del Rei Carnestoltes XXIIè i I de Vilafranca s’ha mort després de ser atropellat al c/ Cal Bolet tot el que té de novetós ho té d’intrascendent https://ja.cat/carnestoitesVilafranca
M’estalvio fer comentaris maliciosos sobre el cartell de la festa, que no costaria gaire. I, per acabar-ho de reblar, fer la rua de carnaval el primer divendres de quaresma… Va home va! Com per a fer-s’ho mirar!
Tinc la sensació que fa un grapat d’anys que se le empesquen totes per tal de tirar endavant una festa que no està arrelada a la vila de manera significativa i que, amb més voluntat que encert, es perpetra any rere any amb petites variants.
L’espectacle de dijous gras a la plaça de sant Joan, amb un parell de centenars de persones fent cua per arreplegar una llesca de pa amb botifarra, i que es repetirà aquest vespre amb la sardinada al Tívoli és gairebé grotesc.
El sainet de la mort del Rei Carnestoltes XXIIè i I de Vilafranca s’ha mort després de ser atropellat al c/ Cal Bolet tot el que té de novetós ho té d’intrascendent https://ja.cat/carnestoitesVilafranca
M’estalvio fer comentaris maliciosos sobre el cartell de la festa, que no costaria gaire. I, per acabar-ho de reblar, fer la rua de carnaval el primer divendres de quaresma… Va home va! Com per a fer-s’ho mirar!
4 de març del 2025
Balandrau vs. Everest
Sento que s’està rodant un pel·lícula sobre la tragèdia del Balandrau. Recordo la data fatídica del 30 de desembre de 2000 quan al Balandrau i a altres indrets del Pirineu, es van viure hores d’autèntica tragèdia i hi van perdre la vida 10 persones.
Jordi Cruz Serra, que va presentar a Vilafranca ara fa un temps un llibre sobre la tragèdia, 3 nits de torb i 1 Cap d’Any, va afirmar que les previsions meteorològiques cada cop són més precises i aconsella informar-se bé abans d’anar a la muntanya i que, en cas de mal temps, es tingui un pla B. Va fer una afirmació contundent: Al Balandrau hi ha dies que hi ha més fred que un dia bo a l’Everest.
I parlant de l'Everest, pura infàmia la corrua de turistes d’alt nivell adquisitiu agafats a una barana, endollats a l'oxigen i assistits pels seus xerpes personals, disposats a coronar l’Everest a cop de talonari. Un més dels molts disbarats de la relació humana amb la natura. I en diuen alpinisme!
En qualsevol cas el cim de l’Everest a vista de dron, brutal:@marcvidal 12/11/2024 https://x.com/marcvidal/status/1856392744073392285
Jordi Cruz Serra, que va presentar a Vilafranca ara fa un temps un llibre sobre la tragèdia, 3 nits de torb i 1 Cap d’Any, va afirmar que les previsions meteorològiques cada cop són més precises i aconsella informar-se bé abans d’anar a la muntanya i que, en cas de mal temps, es tingui un pla B. Va fer una afirmació contundent: Al Balandrau hi ha dies que hi ha més fred que un dia bo a l’Everest.
I parlant de l'Everest, pura infàmia la corrua de turistes d’alt nivell adquisitiu agafats a una barana, endollats a l'oxigen i assistits pels seus xerpes personals, disposats a coronar l’Everest a cop de talonari. Un més dels molts disbarats de la relació humana amb la natura. I en diuen alpinisme!
En qualsevol cas el cim de l’Everest a vista de dron, brutal:@marcvidal 12/11/2024 https://x.com/marcvidal/status/1856392744073392285
Subscriure's a:
Missatges (Atom)