Benvingut/da al meu espai web. El recupero el setembre de 2022 després d'uns anys d'aturada biològica. Aquí hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva. És un producte per a l’autoconsum que, si a més a més pot arribar a interessar a més persones humanes, doncs millor que millor. Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Hi ha un precepte sota el qual intento viure: "prepara't per al pitjor, espera el millor i accepta el que vingui" (Hannah Arendt). Som una "road movie" on el camí o la carretera representen els obstacles que cal superar i que ens permeten superar-nos a nosaltres mateixos (Vicenç Pagès Jordà). Guillamino ho ha establert amb exactitud: "La vida són tres baixades, dues corbes tancades i una bona pujada". I això en el millor dels casos m'atreviria a dir. La veritat la construïm entre tots, o no? Sóc del tot conscient que tots aquests links desapareixeran com llàgrimes en la pluja (Blade Runner).

5 d’abril de 2019

Joie de vivre | Vilapensa

Continuem transitant pel #VilaPensa19, a píndola diària -més ja no és del tot fàcil-. Ahir vam gaudir de la Begoña Román i el Xavier Antich, amb desmesura tot sigui dit. La Begoña em va fer entendre allò que diu el Manel Delgado de què la felicitat és un invent del s. XVIII que funciona com una pastanaga davant d'un burro.
Avui l'Antoni Bassas, l'Àngels Canadell i el Xavier Serra ens parlaran del Raimon Panikkar i la seva concepció del món i de la felicitat.
Immensa @EvaPiquer al Siguem immortals una estona cada dia  encapçalat amb una cita de John Stuart Mill: A la felicitat s'hi arriba de rebot. És la paradoxa de l'egoisme: la recerca exclusiva de la felicitat impedeix atrapar-la.
Aquests dies es parla de la joie de vivre, entesa com deia el Carles Capdevila no com un estat de felicitat eufòrica sinó com alguna cosa bastant més simple i alhora més profunda. Ve a ser un estat d'ànim consistent a estimar la vida de forma natural i espontània, de veritat. No té receptes ni mètodes, però sí que té mestres, i tots tenim algú a prop que té aquest do. 
Siguem doncs feliços una estona cada dia, si és que és possible. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada