A l'estudi, al prestatge teatral, trobo el llibre, el tríptic i l'entrada de l'obra El dret d'escollir, de Brian Clark, adaptació de Carme Serrallonga i direcció de Josep M. Flotats. Al Poliorama, el 10 de març de 1988, fila 6 butaca 3. En tinc molt bon record. Amb un repartiment de luxe i una esdenografia funcional.
Una obra de teatre debat en què els anglesos són mestres. El teatre al servei del ciutadà i que tracta qüestions àrides i delicades fins i tot amb humor i fina ironia. El teatre com a espai de reflexió i debat.
Un debat obert aquests darrers dies a l'Estat espanyol. Un té la sensació que som gairebé on érem. I em remeto a l'habeas corpus, locució llatina que vol dir tingues el cos o, més clarament, sigues senyor del teu cos. I amb això anem a raure a una temàtiva molt més rica i genèrica que no es reduexi tan sols al tema de l'eutanàsia.
Una obra de teatre debat en què els anglesos són mestres. El teatre al servei del ciutadà i que tracta qüestions àrides i delicades fins i tot amb humor i fina ironia. El teatre com a espai de reflexió i debat.
Un debat obert aquests darrers dies a l'Estat espanyol. Un té la sensació que som gairebé on érem. I em remeto a l'habeas corpus, locució llatina que vol dir tingues el cos o, més clarament, sigues senyor del teu cos. I amb això anem a raure a una temàtiva molt més rica i genèrica que no es reduexi tan sols al tema de l'eutanàsia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú