Debat obert amb Joan Subirats, comissionat de Cultura de l'ajuntament de Barcelona, i Ramon Arnabat, candidat de VeC a l'ajuntament de Vilafranca del Penedès, al claustre de sant Francesc. Cultura des dels municipis. Polítiques culturals municipals. Sempre fa de bon escoltar el Joan. La cultura com a eina indispensable per a una vida autònoma i una ciutadania responsable, com a garantia de l'equitat i la igualtat d'oportunitats.
Cultura és, en un sentit ampli i antropològic segons Taylor, tot allò que, sense ser esport, ciència ni tècnica: folklore, cuina, vestimenta, costums populars de tota mena... diferencia un poble del del costat; en un sentit més retrictiu, el conjunt de disciplines que són en si guia i essència del progrés de l'esperit: filosofia, art, història... És ben cert que quasi totes les civilitzacions tracten la cultura com un element que determina la seva identitat cohesionadora i és irrenunciable.
Miquel de Palol, en un article punyent Cultura de què (ARA, 12/09/2014) es posicionava clarament al respecte: segons ell l'autèntica i única cultura és el pensament, l'art que busca i no l'artesania en sèrie.
Una reflexió cabdal al meu entendre: educació i cultura són dos conceptes diferents però totalment inseparables. Són la cara i la creu d'una moneda, dos moments diferents d'una mateixa realitat. L'educació com el procés de l'adquisició o de la transmissió de la cultura. La cultura com a contingut de l'educació. Només hi ha un àmbit en què es manifesten de forma separada: en l'àmbit de l'administració. Pensem doncs la ciutat des de l'educació, des de la cultura.
Cultura és, en un sentit ampli i antropològic segons Taylor, tot allò que, sense ser esport, ciència ni tècnica: folklore, cuina, vestimenta, costums populars de tota mena... diferencia un poble del del costat; en un sentit més retrictiu, el conjunt de disciplines que són en si guia i essència del progrés de l'esperit: filosofia, art, història... És ben cert que quasi totes les civilitzacions tracten la cultura com un element que determina la seva identitat cohesionadora i és irrenunciable.
Miquel de Palol, en un article punyent Cultura de què (ARA, 12/09/2014) es posicionava clarament al respecte: segons ell l'autèntica i única cultura és el pensament, l'art que busca i no l'artesania en sèrie.
Una reflexió cabdal al meu entendre: educació i cultura són dos conceptes diferents però totalment inseparables. Són la cara i la creu d'una moneda, dos moments diferents d'una mateixa realitat. L'educació com el procés de l'adquisició o de la transmissió de la cultura. La cultura com a contingut de l'educació. Només hi ha un àmbit en què es manifesten de forma separada: en l'àmbit de l'administració. Pensem doncs la ciutat des de l'educació, des de la cultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Deixa el teu comentari si ho consieres oportú