Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

28 de setembre del 2026

Cites prèvies

En Joan era estricte, metòdic, endreçat i planificat fins a límits impensables. A resultes de la pandèmia del COVID 19 s’havia convertit en un abanderat incondicional de les cites prèvies. No ja per anar a cal dentista o a tallar-se els cabells a la perruqueria de sota de casa sinó que fins i tot en feia ús d’aquesta pràctica comunicativa quan volia fer una rebolcada amorosa amb la seva dona de tota la vida, la Trini, que ja té nassos la cosa.
Un atac de cor fulminant i inesperat li va segar la vida. Va passar a millor vida de manera inesperada i sense més preàmbuls. I això sí, aquest cop sense cita previa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú