Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

12 de febrer del 2015

Uma !

Se'n parla: a la ràdio, a les xarxes... I realment és esglaiador. El rostre de l'Uma Thurman és una patata. La cirurgia plàstica o estètica o com carai es digui ha estat demolidora. Sap greu.

Cada dia del món veig el pòster de Pulp Fiction. Està penjat a la paret del tram d'escales que porten a l'estudi de casa, des d'on l'estiu passat s'ha instal·lat el nostre fill Miquel. 

En la decoració de l'espai va penjar el pòster de la pel·lícula. Li encanta. A mi també. Vint anys després de l'estrena encara m'agrada i considero que és una pel·lícula trencadora i potent. 
Ja ho té això en Tarantino. 


Veure, ara, el rostre de l'Uma Thurman ha estat un cop baix. I constatar la mala llet i la manca d'escrúpols de molta gent, cap sorpresa. Sempre es fa llenya de l'arbre caigut... Un recordatori que les xarxes poden acabar sent molt més abrasives que un bisturí.

http://www.ara.cat/estils_i_gent/uma-thurman-cirurgia-estetica_0_1301870021.html 

La icona romandrà a la nostra memòria. I a la paret de les escales de l'estudi, oi Miquel? 

Resultat d'imatges de pulp fiction  













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada