Benvingut/da al meu espai web. Hi trobaràs una mica de tot, com a les cases de pagès. No és la meva pretensió aportar llum a la foscor, ni oferir una experiència immersiva, ai las! Jubilat l’estiu de 2022, no tinc horari fixe; obro i tanco quan puc. Camino per la vida sense fer gaire soroll. Vaig fent amb la certesa de saber que sóc viu i que, per tant, escric. "Per escriure alguna cosa, cal creure en alguna cosa. Cal conservar, almenys, una fe última, una darrera esperança". Gaziel, Meditacions en el desert (1946-1951)

8 de febrer del 2015

Cinema català...

Setmana de cinema. De gales nostrades i no tant...
El documental L'últim fotograma del Sense ficció de dimarts, una veritable joia. Un viatge sentimental per a resistents del cinema.
Un altre documental, El documental del mes, Mai és tan fosc. Un documental sobre Arcadi Oliveres, doncs no. Ben  lluny del que hagués estat possible, a parer meu.
I les gales, ben variades. La Gaudí, sense ganxo, patrocinada fins i tot en els moments més fúnebres! De perfil baix.
Els Goya, bé. Aquest any han trobat la mesura, excepte en la durada. Bon guió, bon alegat de l'Antonio Banderas, bon espectacle... La setmana que ve tindré oportunitat de comentar-la amb l'Antorni Barrero, que hi era el punyetero.
Em ve al cap allò de cinema català posa't a caminar. Ens falta una indústria del cinema, una cadena formativa consolidada... i alguna altra element que se m'escapa.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Deixa el teu comentari si ho consieres oportú