Un món de bojos

Uns quants retalls de premsa que constaten que vivim en un món de bojos. O no?
“Vivim en un món en què l’1% de la població mundial té tants diners com el 99% restant”.
“Denuncien la construcció d'una carretera de 4 carrils en plena selva amazònica per facilitar el trànsit dels participants en la Cimera del Clima al Brasil”.
“Els ideòlegs actuals són grans empreses tecnològiques com Google, Amazon, Facebook i Microsoft, amb fronteres difuses i uns interessos molt clars: fer-se més rics”.

Amb filosofia

La filosofia és una caixa d’eines formidable per anar esquivant els obstacles vitals, d’altra banda inevitables. Cal viure amb filosofia.
Tot el que es faci per tal d’evitar caure en mans d’una colla de xarlatans que es mouen a les xarxes és necessari, imprescindible per no prendre mal.
Els docents exigeixen des del Parlament que torni la tercera hora d'aquesta assignatura a primer de batxillerat (Catalunya, a la cua en hores de filosofia: "Necessitem temps per pensar". Cesc Maideu. ARA 13/3/2025).
Conèixer què vol dir veritat i mentida en un món envaït per les notícies falses. Comprendre que "les generalitzacions sovint són fal·làcies" en un moment en què molts parlen pel broc gros. I dialogar en un món dividit. "Entendre que la polarització s'evita quan pots tolerar no estar d'acord amb el teu amic i seguir sent el seu amic". Els docents de filosofia defensen que l'assignatura que imparteixen va molt més enllà dels mites i les teories dels clàssics. Permet a l'alumne "pensar", "dubtar", "fer autocrítica" i "plantejar-s'ho tot".
Catalunya és el territori on es fan menys hores de filosofia al batxillerat: cinc a la setmana entre els dos cursos (dues a primer i tres a segon).
Per tot plegat més de 400 professors s'han unit sota la plataforma Docents de Filosofia per la 3a hora, ja que creuen que "filosofar" crea persones crítiques, i que per fer-ho es necessita un temps que no tenen.
En aquest sentit, una altra de les demandes és que l'optativa de filosofia a quart d'ESO sigui present en tots els centres. Què menys!

Marc Giró i el català

El presentador Marc Giró ha estat molt aplaudit aquestes darreres hores per la defensa de la llengua catalana que va fer en el monòleg inicial del seu programa Late xou, que s’emet cada dimarts a la 1 de Televisió Espanyola.
Mònica Planas Callol (ARA 12/3/2025) ho comenta molt encertadament.
Cinquanta anys després del final de la dictadura de Franco, reivindicar una obvietat com la utilitat del català i el dret dels ciutadans a aprendre’l és gairebé un acte heroic que provoca visques i al·leluies en els seus parlants. Molt ben dit, Marc Giró. I gràcies per recordar a tothom que encara estem així de malament.

Al meu entendre aquest és el camí. Aquesta és la manera, educada, contundent, irònica i no agressiva ni insultant de defensar la causa, en la línia també del programa radiofònic La competència de RAC1, sense acritud als llavis ni la retòrica tronada de l’Espanya ens roba i altres consignes i ocurrències.

https://x.com/i/status/1899584871929958755  

Atrapats al gel. La llegendària expedició a l’Antàrtida de Shackleton

Segueixo amb interès i preocupació l’estat de salut dels 9 alpinistes catalans accidentats en una allau a Armènia. Troben el cos de l'excursionista català mort i 7 més estan ferits. A l’alta muntanya no existeix el risc 0.
Segueixo un fil a X @SofiaSici sobre l’epopeia de Shackleton. Gairebé increïble. 
El 1915, 28 homes s'enfrontaren a una mort segura a l'Antàrtida. L'expedició Imperial Transantàrtica, dirigida per Ernest Shackleton, tenia un objectiu audaç: creuar l'Antàrtida a peu. 1.800 milles de gel. El darrer continent inexplorat pels humans.
El seu vaixell Endurance va ser construït per resistir qualsevol cosa. Però el 19 de gener de 1915 va passar l'impensable: el gel va començar a esclafar la seva embarcació com si fos una llauna. Shackleton, es va adonar que estaven a punt de perdre-ho tot…
La tripulació va observar impotent com la seva llar de 10 mesos era destrossada fins a convertir-se en estelles. El somni de Shackleton de creuar l'Antàrtida era mort. Van quedar encallats a 1.200 milles de la civilització. La temperatura: a -45°C. Sense ràdio.
La tripulació va arrossegar els bots salvavides a través del gel durant 5 mesos. Pren 5 homes i navega 800 milles a través del pitjor oceà del món fins a la illa Geòrgia del Sud. Les probabilitats d’èxit? Gairebé nul·les però no tenia elecció.
Van caldre quatre intents de rescat però el 30 d'agost del 1916, Shackleton va tornar a la Illa Elefant. Contra tot pronòstic, no havia perdut un sol home.La llegenda diu que per reclutar la tripulació Shackleton va posar un anunci als diaris amb aquest text: es busquen homes per a viatge perillós. Sou baix, fred intens, llargs mesos de foscor completa, retorn sefgur dubtós. Honor i reconeixement en cas d’èxit.

This is art. Va d’exposicions amb MAJÚSCULES… i sense escrúpols

El divendres passat a la sala dels Trinitaris es va inaugurar l’exposició de Miguel Ángel Encuentra Visions YI. Un estudi sobre la llibertat a partir del rigor tècnic. S’ha de veure. A mi se’m fa difícil en general, més enllà de l’art figuratiu, comentar aquest tipus d’exposicions, de la mateixa manera que m’és difícil copsar les menges d’alguns plats de la nouvelle cuisine.
I en ve al cap una notícia de fa una dècada però que no caduca, que és intemporal: Un museu suec exposa dos captaires com a obres d'art. La parella posa en una de les sales d'art contemporani durant dues hores al dia a 15 euros cada hora.
Realment this is art, amb MAJÚSCULES… i sense escrúpols. 

 https://www.lavanguardia.com/vida/20150309/54428857957/museo-mendigos-obras-de-arte.html

Cançons d’amor i desamor

Escolto atentament un tema recent: Com que m'has dit que m'estimes, jo ja no t'estimo tant. Mushkaa i Guillem Gisbert canten plegats una cançó de desamor. Una proposta ben curiosa i que combina molt bé, que enganxa, vaja.
Només la veu de Mushkaa no la salvaria, ni l’hagués acabat d’escolar, però la combinació la salva.
Trobareu la lletra i la música al digital de cultura Catorze 14 https://www.catorze.cat/musica/cumbia-guillem-gisbert-mushkaa_1226638_102.html
No m’ha agradat tant com la versió de Mishima del hit de Miley Cyrus Flowers, un himne a l’amor propi i a deixar enrere les relacions que ens fan mal. L’enllaço https://ja.cat/mishimaroses
Ai l’amor!

L'humor a la música clàssica

Qui ha dit que l’humor no té cabuda a la música clàssica? A la conferència de l’aula d’extensió universitària d’ahir, de Pere Andreu Jariod, periodista, músic i divulgador de música clàssica es van aclarir els dubtes.
A tall d’exemple at the opera https://www.youtube.com/watch?v=yV_dzvA_INU 

7Pianista que té un ensurt quan la cantant d’òpera canta https://youtu.be/SNuVVSmZuOw

Crims. La veritat no prescriu mai

El 2005 vaig llegir amb molt d'interès Tor tretze cases i tres morts de Carles Porta, editat per La Campana. Llibre amè i interessant.
No tenia la més remota idea de l’èxit que tindria en Carles Porta. A 20 anys vista resulta espectacular i al·lucinant la seva trajectòria d’èxit. A les llibreries, a la ràdio, als audiovisuals: programes de televisió, videojocs…
A part del morbo i l’interès pels crims i la part fosca de la vida, és innegable la vàlua literària, la posada en escena, la banda sonora sonora dels relats.
Tot plegat constitueix un relat atractiu i de qualitat que arrossega una gernació de seguidors incondicionals, ben allunyat del relat fred i sense matisos d’algun mitjà de comunicació decimonònic com a ara El Caso.
I no, la veritat no prescriu mai.

Carnaval, carnaval… a Vilafranca del Penedès

De patètic qualificaria, i sense cap mena de dubte, el programa de la festa de carnaval organitzada per l’ajuntament de Vilafranca.
Tinc la sensació que fa un grapat d’anys que se le empesquen totes per tal de tirar endavant una festa que no està arrelada a la vila de manera significativa i que, amb més voluntat que encert, es perpetra any rere any amb petites variants.
L’espectacle de dijous gras a la plaça de sant Joan, amb un parell de centenars de persones fent cua per arreplegar una llesca de pa amb botifarra, i que es repetirà aquest vespre amb la sardinada al Tívoli és gairebé grotesc.
El sainet de la mort del Rei Carnestoltes XXIIè i I de Vilafranca s’ha mort després de ser atropellat al c/ Cal Bolet tot el que té de novetós ho té d’intrascendent https://ja.cat/carnestoitesVilafranca
M’estalvio fer comentaris maliciosos sobre el cartell de la festa, que no costaria gaire. I, per acabar-ho de reblar, fer la rua de carnaval el primer divendres de quaresma… Va home va! Com per a fer-s’ho mirar!

Balandrau vs. Everest

Sento que s’està rodant un pel·lícula sobre la tragèdia del Balandrau. Recordo la data fatídica del 30 de desembre de 2000 quan al Balandrau i a altres indrets del Pirineu, es van viure hores d’autèntica tragèdia i hi van perdre la vida 10 persones.
Jordi Cruz Serra, que va presentar a Vilafranca ara fa un temps un llibre sobre la tragèdia, 3 nits de torb i 1 Cap d’Any, va afirmar que les previsions meteorològiques cada cop són més precises i aconsella informar-se bé abans d’anar a la muntanya i que, en cas de mal temps, es tingui un pla B. Va fer una afirmació contundent: Al Balandrau hi ha dies que hi ha més fred que un dia bo a l’Everest.
I parlant de l'Everest, pura infàmia la corrua de turistes d’alt nivell adquisitiu agafats a una barana, endollats a l'oxigen i assistits pels seus xerpes personals, disposats a coronar l’Everest a cop de talonari. Un més dels molts disbarats de la relació humana amb la natura. I en diuen alpinisme!
En qualsevol cas el cim de l’Everest a vista de dron, brutal:@marcvidal 12/11/2024 https://x.com/marcvidal/status/1856392744073392285